Rodamons, simpatia pel diable

| 29/06/2005 a les 07:00h

El grup de Barcelona acaba d'editar Temps millors (Picap, 2005), el seu primer disc. Són una banda que sent veritable devoció pel rock'n'roll i per les seves satàniques majestats, The Rolling Stones. El seu cantant i guitarra, Eric Vinaixa, no amaga la seva admiració per la banda de Mick Jagger i Keith Richards, i ho demostra tant en actitud com estèticament, però sobretot, musicalment.

Rodamons s'ha convertit en el grup revelació del concurs En Potència de Catalunya Cultura, l'espai radiofònic dedicat als grups novells catalans. Van entrar directament al primer lloc de la classificació per votació popular i, finalment, s'hi han quedat. Després d'un parell d'anys donant voltes per dferents concursos com el Sona 9 o el GamaRock, finalment van veure premiada la seva insistència guanyant aquest últim el mes de novembre de 2004.

Nova fornada rockera

Seguint les petjades de la nova fornada de bandes de rock que hiha actualment als Països Catalans i a la resta de l'Estat espanyol, com Sol Lagarto, Ron Vudú o Sugar Mountain, revifen un estil que fa uns anys semblava en període d'extinció. Temps millors l'ha produït i gravat per l'empordanès Jordi Cristau, que ha treballat amb grups com Kabul Babà i The Companys, i reflecteix en el seu títol una declaració d'intencions que Rodamons vol portar a la pràctica. "Si vols entrar en un circuit estable d'actuacions et demanen que tinguis un disc al mercat, sinó tens res, encara que siguis una superbanda és molt difícil entrar-hi. Ara som més professionals, tenim una formació sòlida i ganes d'actuar i rodar les cançons del disc", explica Eric Vinaixa.

A Temps millors, Rodamons ha buscat un equilibri entre les cançons que formaven part de les maquetes i les més noves. "Ni hem descobert res ni tampoc no ho pretenem, ens limitem a seguir els patrons musicals que ens han influenciat, i si un escolta el nostre disc és possible que grup com Rolling Stones, Black Crowes o els Faces de Rod Stewart i Ron Wood li vinguin al cap", diu Vinaixa.
 
 

Arxivat a: Enderrock