Marina MirallesFilòloga escorpina del noranta-dos. M’agradaria tenir un ull de cada color, com el David Bowie. Entenc la música com a poesia, i la poesia com a música. I la música i la poesia, com a refugi, com a recer, com a casa. Les cançons m’escarboten, m’ixen, a borbolls, a batzegades. No sé cantar, no tinc cap tècnica, però m’agrada fer-ho i afino prou. El que sóc és pianista, i també toco una micona la guitarra.
Persegueixo molts pas
[...]