La sala Paral·lel 62 de Barcelona va acollir aquest 16 d'octubre, dins del festival Clàssics, l'estrena d'una trobada espaterrant: la del duo vocal català Tarta Relena amb el llaütista cretenc Giorgos Manolakis. Singladura amb fonaments i amb final feliç. Del risc i de la imaginació en solen sortir fruits saborosos.

Tarta Relena i Giorgos Manolakis Foto: Juan Miguel Morales

Les inclinacions filohel·lèniques de les Tarta Relena són ben conegudes i celebrades. Quan el festival d'arts contemporànies i pensament que organitza La Casa dels Clàssics els va proposar de fer alguna producció amb un artista que els interessés especialment, ho van tenir clar: el cretenc Giorgos Manolakis.

Dit i fet. Abans de presentar-se en públic, van passar-se tres dies en un marc inspirador, Empúries, posant inquietuds i repertoris en comú per veure què en podia sorgir. I el que n'ha acabat sorgint, vist el seu primer concert conjunt, és engrescador i primaveral, com una planta regada i mimada que, un bon dia, floreix esplendorosa.

Marta Torrella Foto: Juan Miguel Morales

Equipat amb el seu laouto cretenc, amb una veu greu i un posat calmat, Giorgos Manolakis desprèn aquella sensació que fan els músics avesats a tocar en tota mena de situacions, refiant-se més de l'observació de l'entorn que dels papers pautats. En les seves llargues introduccions instrumentals, el llaüt pren un cos ampli i càlid, gairebé com si fos una petita orquestra. Després de trencar el gel amb una cançó de collita pròpia, corejada al final per les Tarta Relena, aquestes van enllaçar-la amb "D'ençà", de Toti Soler, que el duo català va incloure al seu primer disc, Ora pro nobis (Indian Runners, 2019).

A partir d'aquí, tot i el poc temps de preparació que havien tingut, l'acoblament musical i la sintonia entre unes i altre va ser notable. "I agapi einai polemos", cançó del cretenc d'aires greus i terribles sobre l'amor i la guerra, va lligar-se amb "La font" de les Tarta, construïda pràcticament sobre la mateixa melodia, però transplantada a un paisatge molt més dolç i bucòlic, un paratge ombrívol i fresc on es fa un paral·lelisme poòetic entre del doll d'aigua, la veu, la pena, les llàgrimes, la cura i l'ofec.

Les Tarta van explicar que en Giorgos havia vingut a aquest cantó del Mediterrani només amb el llaüt, i això havia fet que desistissin de compartir algunes cançons gregues populars que els hauria agradat abordar, però que 'demanaven' busuqui. Però bé, en van poder fer alguna amb llaüt.

Giorgos Manolakis Foto: Juan Miguel Morales

Les Tarta Relena van interpretar a soles la cançó sefardita "Esta montanya d'enfrente", sobre amors perduts i distància, i Manolakis va entomar el mateix tema interpretant en solitari "Sinefo", on canta que voldria ser un núvol perquè el vent el dugués al costat de l'estimada. I amb aquestes dues peces vam arribar a la recta final, on van reprendre la música compartida, convertits ja del tot en un trio mediterrani del tot cohesionat. "Ma ezevgarosan", la cançó cretenca que obria el primer disc de Tarta Relena, va ampliar-se a tres veus, eixamplant-se per baix amb el cant de Manolakis mentre Helena Ros i Marta Torrella s'enfilaven ben amunt. Polifonia celestial.

Ja llançats a tota pastilla cap a un desenllaç catàrtic, Marta Torrella i Helena Ros van posar-se a cantar "Margalideta lleva't de matí", amb tempo accelerat i conduït cap a paisatges psicodèlics, alternant-se amb solos siderals i ultraràpids del llaüt de Manolakis. El punt final d'aquesta aventura –intensa i, de moment, curta– el va posar "Mediterráneo", el clàssic infal·lible de Serrat, amb una lletra molt adient per aquest projecte. Què hi farem, si aquests músics han nascut al Mediterrani? Posant-se la mà al cor, Giorgos Manolakis va dir que espera veure'ns aviat un altre cop. I nosaltres esperem veure'l a ell aviat, arribant a bon port amb les Tarta Relena.

Helena Ros Foto: Juan Miguel Morales

Navega per les etiquetes

CretaTarta RelenaGiorgos Manolakisfestival Clàssicsfolk

FEU EL VOSTRE COMENTARI