Més enllà del corrent d’aire fresc que ha suposat Alosa en l’escena del folk català, hi ha una aspecte del duo que el fa especialment magnètic entre els seus seguidors: són autèntiques nenes de ciutat fent-se seves cançons populars de pastoretes, cistelleres i filadores. Tenen alguna cosa d'alegre reparació.

Alosa Foto: Juan Miguel Morales

Fa cosa d’un parell d’anys, el duet Alosa va publicar a les xarxes una cançó plena de caliu, “A la voreta del foc”, que més que cremar va posar-se a rodar com una bola de neu. Irene Romo i Giulietta Vidal s’havien conegut estudiant al Taller de Músics i havien engegat un projecte que, d’aleshores ençà, s’ha anat afermant en el terreny d’una cançó tradicional i vivíssima.

Fa cosa d’un any, van publicar l’EP Oh lai l’om (autoeditat, 2024) i van guanyar el Concurs Sons a la Fira Mediterrània de Manresa, de resultes del qual van començar a imaginar un primer disc llarg, El primer cant del matí, que va presentar-se aquest 25 d’octubre a una sala Oriol Martorell de L’Auditori especialment receptiva. Alosa al seu niu. Quedava clar que jugaven a casa.

Primer cant del matí es presenta amb glamur moderno-manelístic perquè l’ha editat el segell Ceràmiques Guzman. A més, ha comptat amb la producció d’un músic avesat a treballar entre el folk i el pop com Arnau Figueres, que ha tingut l’encert de mantenir a l’estudi el so que ha fet d’Alosa una proposta de caràcter i distinció: veus clares, panderos i panderetes en primer pla, i el violoncel d’Irene Romo aportant puntualment un contracant melòdic. I a partir d’aquí, ingredients afegits amb cura i mesura. Un clarinet per aquí, un coixinet electrònic per allà… En directe, s’han reforçat amb la guitarra de Martí Escobedo i el baix de Xavi Veres. I acompanyant el nou disc, a l’entrada de L’Auditori, va triomfar el nou marxandatge del grup: samarretes amb fòrmules ben pensades (“Som nenes de ciutat”, “Ijo faig tradicional”) i també cançoners perquè tothom qui vulgui pugui fer-se seu el repertori.

Alosa Foto: Juan Miguel Morales

Dues noies barcelonines, catalanes i alegres, fent-se seves cançons tradicionals amb històries i personatges de l’antiga societat rural? I a sobre fan cançoners perquè canti tothom? Impossible no pensar en el Grup de Folk, que va aportar una mica de colors a la grisor franquista. A la ciutat de la gentrificació i els brunchs, dels expats i els sensesostre, les Alosa desperten la il·lusió, l’arrelament i l’autoestima.

Perquè les seves cançons, com fa seixanta anys les del Grup de Folk, parlen del que passa ara. Vam escoltar amb atenció el que diu la lletra de “Si el riu” un any després del desastre de la Dana a l’Horta. I és impossible que, mentre canten la intimista “Una nova casa”, la cançó de principis més bonica del seu primer EP, no pensem en com de fotut ho tenen els joves per fer-se un espai on poder viure dignament.

A més de la ja clàssica connexió que fan entre la història de sumisió de la tradicional “Sota de l’om” i l’alliberament de la divertida “El forner”, van lligar la immortal “Cançó del lladre” amb “Flors i violes”, la primera cançó del nou disc, i també la més aplaudida, on expliquen amb gràcia que als pixapins també ens agrada el camp.

Alosa Foto: Juan Miguel Morales

També van oferir les seves versions de les arxiconegudes “El cant dels ocells” I “La dama d’Aragó”; “Aquestes muntanyes”, cançó occitana que té variants catalanes al Rosselló, i “El pardal”, una melodia preciosa amb què Artur Blasco ens ha emocionat mil i un cops, i que les Alosa van fer crèixer a dues veus, cadascuna en un extrem de l'escenari, duent-la de l’àmbit tradicional cap a girs atrevits i jazzístics.

A “Las alamedas”, adaptació de misteriosos versos lorquians, no hi van poder acudir les Tarta Relena, que participen a la versió del disc. Si que van aparèixer, ben motivats, els Habla de Mi en Presente, que van acompanyar el grup per tancar el concert amb la rumba “Nenes de ciutat”, barcelonina de cap a peus, coronant una recta final amb els hits de la casa: “Marieta cistellera”, “A la voreta del foc”, “La plaça”. Per últim, Irene Romo i Giulietta Vidal van reaparèixer per cantar amb tothom, fugaçment i amb pandereta, “La pastoreta” i “La filadora”. Fins aquí el primer cant d’Alosa, matinal i alegre. Esperem que en vinguin molts més.

Navega per les etiquetes

folkPrimer cant del matíAlosaL'Auditori de Barcelona

FEU EL VOSTRE COMENTARI