Actualitzat el 20/04/2026

Cançons de verd caliu

Ye Vagabonds omplen de sabor irlandès el festival Blues & Ritmes

Tarda de cançons amb caliu al teatre Margarida Xirgu de Badalona. El grup Ye Vagabonds, punta de llança del nou folk irlandès i d'una vella manera d'entendre la música, va delectar el personal amb el seu repertori d'històries, ben cantades i ben ambientades amb guitarres, mandolines, busuquis i violins.   
Ye Vagabonds a Badalona Foto: Sergi Fornols

Dijous passat al CAT de Gràcia, un dels impulsors del projecte Càntut, Albert Massip, explicava que va començar a rumiar què coi passava amb les nostres cançons i les nostres poques ganes de cantar-les quan va veure el pa que s'hi dona i la cervesa que s´hi beu als pubs irlandesos. En Jordi Fàbregas, devot del cant popular i dels Dubliners, també havia fet reflexions semblants en més d'una ocasió. Qui més qui menys té algun conegut que, sense ser especialment melòman, ha viatjat a Irlanda i ha flipat amb la tirada de la seva gent a ajuntar-se per tocar i cantar pel pur gust de sentir-se comunitat o d'autoafirmar-se. És la verda illa de l'Atlàntic l'últim reducte al món occidental d'una manera d'entendre les cançons més vivencial que mercantilista? El que està clar és que a la soferta Irlanda s'ha mantingut una consciència molt arrelada sobre què són i per a què serveixen les cançons.
 
En això fan pensar els Ye Vagabonds, el grup encapçalat pels germans Darmuid i Brían Mac Gloinn, que el diumenge passat van actuar al teatre Margarida Xirgu de Badalona, en el marc del 37è festival Blues & Ritmes. Són temps de molta pirotècnia i faramalla als escenaris i a les pantalles, per això resulta gratificant, i fins i tot refrescant, trobar-se amb una colleta de músics que fan pinya orgànica i es preocupen d'explicar una història a qui tenen al davant, posant les cançons en el centre de tot. Sense estridències i amb naturalitat, a Badalona els Ye Vagabonds van connectar amb el públic. En bona part, gràcies al català limitat però correctíssim i esforçat d'en Brían. Els germans van intercanviar-se veus solistes, guitarres, mandolines i busuquis irlandesos, reforçats per un violí (Gareth Quinn Redmond) i el coixí d'un harmònium i algunes ambientacions minimalistes (Alain McFadden). I també, ocasionalment, el caliu d'una concertina aportada pel road manager i conductor de la furgoneta del grup en aquesta gira, Buddy Kayne. Sense cap percussió i amb profusió de cordes, la riquesa de matisos que aconsegueix el grup és encisadora. Els silencis son eloqüents. I els arranjaments són d'un detallisme màxim. Però –i això és el més interessant– no cauen mai en el virtuosisme ni en l'autocomplaença: no fa mai la sensació que es vulguin lluir, sinó que l'únic que els importa és explicar la història que conta cada cançó al més clarament possible. Invocar-la. Fer-la present davant de cada oient. D'això va el folk, la menys efectista de les músiques.

Ye Vagabonds Foto: Sergi Fornols
 
En el cas d'aquests irlandesos errants, les històries que invoquen estan perfectament fonamentades i arrelades en la història del seu país –és impossible copsar la càrrega d'orgull i rebel·lia present en la música irlandesa sense tenir en compte l'opressió colonial del Regne Unit–, però tot aquest bagatge està posat al servei d'una narrativa actual, jove i contemporània. Al concert de Badalona, final de trajecte d'una gira que els ha dut per bona part d'Europa, van centrar-se en el material del seu darrer disc, All Tied Together (River Lea Recordings, 2026), publicat fa tot just uns mesos. Es tracta d'un disc, segons van explicar, dedicat a la ciutat de Dublín i totes les paradoxes que hi conviuen. Els germans Mac Gloinn, que viuen a ciutat però són de poble, van incloure també un parell de tonades en gaèlic provinents de l'illa natal de la seva mare, Arranmore, i van deixar per al final "Long Grass", una preciosa balada folk sobre aquell lloc al qual mires de tornar quan et trobes perdut. Molt irlandès. Altres cançons del nou disc s'ocupen de temes més estesos, com les dificultats dels joves per trobar una vivenda pròpia ("Four Walls"). Però són ultralocals, i tornen una vegada i una altra amb sabor i saber al paisatge dublinès ("On Sitric Road"),  el pas del temps ("Young Again"), els herois desgraciats ("Danny")... I van dibuixar una fantàstica tempesta sonora i rebel a "The Flood", la cançó més encesa del nou disc. Cançons amb caliu, invocades i presentades en primer pla. Actuals i hereves d'una antiquíssima manera d'entendre la música.

Ye Vagabonds Foto: Sergi Fornols

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]