Foto: Carles Rodríguez
Al 1993 començava la trajectòria musical de la banda ebrenca.
Es cantava i es canta (Tram, 1994) va ser el primer disc dels
Quicos: s'obria amb una de les peces més emblemàtiques del seu repertori, "De la terra de l'EBRE (D.O.)", tota una declaració de principis. Aquelles deu cançons marcaven el territori musical i geogràfic que ha definit l'obra del grup. La majoria de peces eren temes populars, però també n'hi havia de pròpies.
Vint anys més tard del naixement del grup, ara publiquen
20 anys (DiscMedi), un doble disc. El primer inclou tretze gravacions noves: temes nous, versions de temes propis i també alguna sorpresa com ara fragments de la banda sonora del documental
Buda. El segon, batejat com
De l'any Olímpic a la fi del món, és una antologia remasteritzada amb 17 cançons ja publicades dels seus treballs anteriors.
Avui a Enderrock.cat i Sons de la Mediterrània estrenem "Lo banc del si no fos", un tema que van publicar al disc
Si no fos (Tram, 1996) i que ara han tornat a gravar. Segons Artur Gaya, "és una balada amb sonoritats pops i un solo final de guitarra elèctrica que podria sonar a qualsevol cadena que emetés música catalana".