Des de la fascinació adolescent envers els Beatles fins a la consolidació com un referent absolut de les músiques hispàniques, el músic Eliseo Parra ha fet un llarg camí, que ara ressegueix i documenta Rafael Alba a la biografia Nunca perseguí la gloria (Editorial Canela, 2017).

 
Portada del llibre 'Nunca perseguí la gloria'. Foto: Arxiu Editorial Canela

Una de les tesis centrals que defensa i exposa el llibre és que Eliseo Parra és una figura cabdal en la música popular de la península Ibèrica, que tanmateix no ha tingut en cap moment l'esclat de popularitat o el reconeixement que en justícia mereixeria. En part, perquè costa que aquest tipus de músiques trobin el ressò mediàtic que assoleixen altres estils sotmesos a les modes. Però en part, també, perquè el músic de Sardón de Duero ha preferit també apartar-se dels grans focus i tirar per camins més apartats però a la llarga més interessants. D'aquí ve el títol del llibre, Nunca perseguí la gloria.

Però el fet és que Parra sí que pot presumir de certa glòria, potser més incerta o discreta que la de sortir regularment a la tele: i és la d'haver obert una nova via expressiva en el món del folk a la península Ibèrica (al costat de referents com el gallec Javier Paxariño, el valencià Miquel Gil, l'andalusa Martirio o l'aragonesa Carmen París), una nova manera creativa de relacionar-se amb el repertori tradicional que ha fet escola i ha desembocat en els nostres dies en projectes tan esplendorosos com l'orquestra Coetus que capitaneja Aleix Tobias.

Rafael Alba comenta en 363 pàgines la infantesa i els primers gustos musicals d'Eliseo Parra a Sardón i Valladolid; la fascinació envers els Beatles i el pop britànic quan arriba a Barcelona amb la seva família; la participació en la jove escena de la capital catalana a principi dels setanta amb el grup Mi Generación; les diverses ocupacions com a percussionista i cantant en el cor de l'escena laietana; l'originalitat de projectes com l'orquestra Sardineta i Sonora Catalana; la feina al costat de l'històric grup valencià Al Tall; el descobriment dels abundants tresors que s'amaguen pels pobles de la península, dels repertoris que custodien les iaies al pandero quadrat de Peñaparda; la consagració de la seva proposta folk amb el disc Tribus hispanas (Música sin fin, 1998), etc. 

El llibre s'acompanya a més d'un CD antològic que il·lustra tots aquests períodes amb cançons escollides: el pop coral de "Toma parte de tu felicidad", gravada amb Mi Generación el 1971; la rumba catalana "Tienen que salir", gravada amb Sardineta el 1978; l'estètica salsera a l'estil de la Fània de "Descarao", gravada amb Sonora Catalana, el 1981; unes seguidilles gravades amb el grup Mosaico i diversos col·laboracions el 1984; la descarnada copla "Lola Malasaña", que va formar part d'un musical i va quedar inèdita fins ara; diversos cants tradicionals amb arranjaments contemporanis... i així fins arribar al repertori sefardita del projecte Arboleras i a les seves darreres gravacions amb Coetus i amb el seu grup d'alumnes-col·legues, Las Piojas.

Navega per les etiquetes

Eliseo ParraNunca perseguí la gloriaEditorial Canela

FEU EL VOSTRE COMENTARI