Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 27/02/2026

Pura dylanita (18)

 
Bob Dylan provant so a Western Springs, Auckland, Nova Zelanda, el 1978 Foto: Joel Bernstein

Per culpa de Quim Carandell he recaigut a l'Street Legal (Columbia, 1978). El nou disc de La Ludwig Band s'obre amb "El teu amor", una cançó que és un ressò plusquamperfecte d'una de les grans balades de Bob Dylan, "Is Your Love in Vain?". Do you love me? Or are you just extending goodwill?/ De debò m'estimes? O ho dius perquè ho has de dir? És una traducció molt ben feta, perquè transporta sentit, ritme i so d'una llengua a l'altra. I a partir d'aquí anar fent, pels camins de la ciutat, del desamor, del rock, de les rimes ben trobades, de les cites indirectes i de les inquietuds existencials que l'ésser humà amb les necessitats materials cobertes afronta en arribar a les tres dècades de vida.

Avui que ha sortit el disc, surt l'entrevista de Xavier Cervantes al grup a les pàgines de l'Ara, i Bob Dylan no apareix fins a la darrera pregunta. Això sí, desfilen Tolstoi i Dostoievski, Stendhal, Calamaro i El Último de la Fila, l'Adele de 30 (Columbia, 2021) i altres temes interessants, com la diferència d'altures des d'on Guillem Gisbert i Quim Carandell contemplen el món i l'expliquen i el fan cançó. I al final de l'entrevista, això sí, s'invoca el gran disc-dietari-divorci de Dylan, Blood on the Tracks (Columbia, 1974), escrit precisament enmig dels mals del cor, la crisi dels trenta-tres i l'alcohol. Però el que també està molt present a Pel barri és comenta és Street Legal, on el músic de Minnesota va incorporar coristes, saxofonista i veleitats evangèliques que acabarien concretant-se en el seu gir cristià. Esperem que els de La Ludwig no vagin per aquí, que per a això ja tenim a la Rosalia.   

Perquè els de La Ludwig Band hi toquen. Reguen la flor de la bona lletra i del bon humor. Quan toca, saben dir sunetu en lloc de sonet. Però també saben passar olímpicament d'aquest costum cada cop més estès entre el nostres músics de fer servir mots castellans i anglesos sense solta ni volta ni criteri, com per fer veure que tenen carrer i mala vida. Al contrari, els de La Ludwig tiren enrere pels camins del bell llemosí i revifen paraules amb sabor i carrer com 'birlar'. I birlen amb artimanyes de pillos girs i metàfores a un dels grans lladregots musicals i literaris del segle vint: Bob Dylan, burlador i birlador.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]