Després de més de deu anys sense traure un disc propi, però amb una gran trajectòria de col·laboracions, Andrés Belmonte publicarà a principi de març Tariq (Sedajazz, 2019), on mescla música jazz, àrab i tradicional valenciana. Parlem amb el flautista valencià i estrenem la cançó "El Caire" en exclusiva.
Andrés Belmonte. Foto: Arxiu de l'artista
Tariq és un projecte que vau estrenar al juny a Mar d’Amura. En aquell moment ja et vam entrevistar i el treball tot just començava a caminar. Com ha progressat des de la idea inicial fins a convertir-se en disc?
Andrés Belmonte: Realment la idea del que volia ja estava prou clara des d’aquella primera presa de contacte. Era qüestió de viure l’experiència del directe, explotar l’espontaneïtat del que sorgeix tocant junts i entrar a l’estudi l'endemà. Vaig haver de polir algunes estructures i afegir-hi algun tema més per arrodonir el disc.
En aquesta entrevista ens avançaves la presència en el disc d’alguns temes clàssics de Mohamed Abdel Wahab i Hazem Shahin, alguna peça andalusina i la incorporació discreta de la música valenciana. Com han quedat distribuïts finalment aquests diferents elements?
En Tariq apareixen "El Henna" i "Hobbi", composicions de Abdel Wahab que originalment estaven interpretades per l'orquestra clàssica àrab de l'època, per això ha estat tot un repte portar-los a aquest format de quartet. "El Henna", per exemple, incorpora molta improvisació dins el maqam oriental, però tocat amb una flauta baixa occidental. "Hobbi" està tocat amb el nei àrab en el maqam “Rast”, que em pareix molt divertit en la seua versió àrab. De Hazem Shaheen interprete "Rehla", un tema que arribàrem a tocar junts al Caire i que ací introduïsc molt al meu aire amb un taqsim en el nei àrab i una flauta alto. Per la seua part, "Lahen Tayyah" és un samai andalusí que em va presentar Efrén (López), una espècie de balada a 10/8 pròpia de la música turca i àrab. En aquest tema no he fet més que deixar que la senzillesa i la bellesa de la melodia i el ritme parlen per si soles.
A més, faig un cant de batre a la manera tradicional valenciana, amb el nei turc i la veu, basat en una espècie de maqam “kurdi”, que apareix en la música valenciana de manera molt similar a com apareix en la música turca. També amb aquest maqam, apareix "Terra", un tema propi escrit per escoltar la bellesa de l’ud. A part d’aquestes composicions, la inclusió de motius propis de la música valenciana en la improvisació és constant en tot el disc.
També hi trobarem composicions pròpies?
A part de "Terra" hi ha composicions com "Tariq", amb la qual he volgut transmetre l'alegria amb què he viscut aquest viatge pel Mediterrani, a ritme de gnaua; "Abu el Arabi", on presente la meua manera de reflectir l'humor tal com es viu a Egipte; "Zar", un tema basat en un ritual d'exorcisme que realitzen les dones núbies a Egipte, tocat amb flauta i percussió, i "El Caire", que és el meu humil homenatge a aquesta gran ciutat, paradoxalment amb un ritme saudí.
Tariq vol dir “camí” en àrab, el teu propi camí des del jazz fins a les diferents músiques de la costa mediterrània. Com et va influir la teua estada als tallers musicals del Laberint de Creta? I l’experiència al Caire?
A Creta vaig tindre la sort de conèixer el meu mestre de nei turc, Ömer Erdoğdular. Cada contacte amb ell és una experiència religiosa. També a Creta vaig trobar-me amb músics com Hazem Shaheen, que em va fer enamorar de la música àrab o grans intèrprets del nei àrab com són Hani El-badry (top al Caire) i el tunisià Rami Ourabi. Mentre que al Caire, Mohamed Fouda va ser la meua principal inspiració al nei. Tant a Creta com al Caire he viscut coses increïbles amb la gent i amb la música.
A més d’un retorn a les arrels mediterrànies, què ha aportat musicalment a la teua formació jazzística el descobriment del maqam oriental i d’instruments com els neis àrab i turc?
El maqam oriental conté moviments melòdics i intervals molt particulars que no apareixen en les músiques occidentals. Quan vaig estudiar música clàssica, i després jazz, sempre tenia els acords com a referència. Amb el maqam vaig descobrir un sistema riquíssim per a construir melodies sense l’esclavitud de l’acord. El nei, per la seua part, és l’ancestre de la flauta, conté aquest element primitiu i rudimentari però carregat de tradició. Una canya i set forats amb un so ple de misticisme.

Efrén López, Ales Cesarini, Andrés Belmonte i David Gadea. Foto: Arxiu de l'artista
A les xarxes socials destaques l’acompanyament de músics de projecció internacional com Efrén López (ud), David Gadea (percussions) i Ales Cesarini (contrabaix). Com ha estat la seua contribució al projecte? Era difícil reunir-se per a assajar i enregistrar el disc?
Ells són tan importants en aquest projecte que han marcat la meua manera de compondre i arranjar els temes. Ales especialment té un concepte del 'caminar' en la música que és igual de místic que el so del nei. David mama d’aquest concepte i dona a la percu un so únic mitjançant la seua pròpia recerca. No és ni àrab, ni jazz, com ell diu, és 'de la Safor'. Efrén, per la seua banda, aporta màgia a cada melodia, a cada solo, per mi és molt important el seu criteri i com ha anat aprovant la meua manera de fer la música, és un suport fonamental. Pense que és un repertori que a tots quatre ens aporta i ens diverteix molt. I si, ajuntar-se per assajar amb aquests rodamons és difícil, per això el més important per mi era tindre l’experiència del directe dos dies seguits i entrar a gravar. Les directrius sobre la música eren prou clares i sempre he tingut contacte amb tots ells.
A banda de l’estrena oficial del disc, que tindrà lloc el 3 de març al cafè Mercedes Jazz de Russafa, baralles algunes altres dates de concerts? T’agradaria girar l’espectacle per la Mediterrània?
En principi hi ha un parell de dates més al juny i juliol per València. I la meua idea és rodar-ho a escala nacional i europea dins les meues possibilitats de distribució. Portar l’espectacle per la Mediterrània seria tot un somni.
A partir de quina data estarà disponible el disc? On el podrem escoltar?
El disc estarà disponible a partir de la presentació i es podrà adquirir a la pàgina de Sedajazz Records i als nostres concerts. Paral·lelament hi haurà un llançament digital en plataformes com Spotify o iTunes Music.
Portada de Tariq Foto: Arxiu de l'artista