Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 27/06/2019

Ben picant

Crònica del concert de Lila Downs al festival Guitar BCN

Entre l'onada de calor tropical i la cúmbia incessant, la sala Barts de Barcelona semblava el 26 de juny una bailanta de qualsevol ciutat d'ultramar. La cantant mexicana Lila Downs hi presentava el seu darrer disc, Al chile (Columbia, 2019). Tot ben picant.
Lila Downs marcant el pas amb l'esquellot. Foto: Xavier Mercadé  

La cúmbia és el batec popular de l'Amèrica Llatina. Travessa edats i països. A cada racó i a cada generació pren formes diferents a partir d'una mateixa llavor rítmica. Encara sona salvatge, propera al carrer i allunyada dels conservatoris. La cúmbia ha fet el salt de les classes marginals als mitjans de comunicació de masses. Sedueix pinxos i intel·lectuals, des d'Amèrica fins aquí mateix, on grans acordionistes del folk català com Francesc Marimon i Joan Garriga se l'han fet seva.
 
La mexicana Lila Downs, artista i antropòloga, teòrica i pràctica, té una veu àmplia, fosca i greu -similar en algun punt a l'enyorada Mercedes Sosa- i una  sensibilitat especial per recollir tot el bagatge popular del seu continent i dur-lo a un terreny pop que impacta en tots els públics. No és estrany doncs que la cúmbia s'hagi convertit, al costat del xili picant, en eix central i panamericà del seu darrer treball discogràfic i de la corresponent gira. Com el disc, el concert a la sala Barts va obrir-se amb "Las marmotas", clàssic popular del seu territori, Oaxaca, on canta: 'Podría ser venganza si quisiera, / podría lastimarte sin piedad, / pero yo soy águil,a / voy volando arriba sin parar'.
 
 
La cantant i el seu grup a la sala Barts. Foto: Xavier Mercadé

Amb la irresistible "La Campanera", de l'acordionista Aniceto Molina, i la dolça i filosòfica "Los caminos de la vida", de Los Diablitos, va invocar la cúmbia i el vallenato colombians. Amb l'exitós "Cariñito", de Los Hijos del Sol, va recordar la manera com la cúmbia, al Perú, va banyar-se en electricitat i psicodèlia. Amb "La San Marqueña", de Cuco Sánchez, va retre homenatge als grans compositors del segle XX mexicà, com també amb "Urge", de Martín Urieta, recuperada del seu disc anterior, Salón, lágrimas y deseo (Sony, 2017).

En el seu passeig a toc de cúmbia, la cantant també va versionar l'himne altermundialista de Manu Chao, "Clandestino", amb la commoció pels nens migrants detinguts als Estats Units a flor de pell. Molt de sabor picant en la música i molt de sabor picant en les lletres, del "Son del chile frito" ('Yo tengo ganas de comer taco de chile con cerveza con su sal y su cebolla asadito en el carbón') a la "Cumbia del mole" final. 
 
 
Lila Downs. Foto: Xavier Mercadé

Com petits parèntesis de recolliment enmig de la disbauxa, Lila Downs va cantar amb coixins country i en anglès "Dear Someone", que al disc comparteix amb Norah Jones, i va convidar a l'escenari Sílvia Pérez Cruz, que va omplir amb les seves habituals floritures vocals una versió compartida de "La llorona". Ara, molt més sentida i crua va resultar una altra cançó d'ànimes trencades, en aquest cas del gran José Alfredo Jiménez: "Estoy en el rincón de una cantina". Cúmbia, xili i amors apassionats, la fórmula actual de Lila Downs, tot ben picant.

 
Lila Downs i Sílvia Pérez Cruz. Foto: Xavier Mercadé

[Galeria de fotos del concert de Xavier Mercadé]


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]