Fernando Alonso, amb la guitarra d'Antonio Torres (1864) que va pertànyer a Francesc Tàrrega
Foto: Casa Sors
El treball
12 x6 vol ser un triple homenatge: a la guitarra i a la ciutat de Barcelona, però també al mateix
Fernando Alonso, recuperador de les figures de
Miquel Llobet o
Francesc Tàrrega, entre altres, a més de guitarrista i arranjador, i fundador de Luthier i Casa Sors.
Des dels temps de
Ferran Sor, i a través de referents com
Julián Arcas,
Francesc Tàrrega,
Miquel Llobet,
Emili Pujol,
Miquel Borrull, els
Germans Regino i
Eduardo Saínz de la Maza, Barcelona atresora una tradició de guitarristes genuïna i extraordinàriament rica i eclèctica. En aquest riu és on neden també, d'una manera o altra,
Fernando Alonso,
Carmen i
Juan Becerra,
Nora Buschmann,
Feliu Gasull,
Pedro Javier González,
Stefano Grondona,
Mario Mas,
Ernest Martínez,
Laura Mondielo,
Toti Soler i
Ekaterina Záytseva. Tots ells participen a
12x6, interpretant un repertori que combina clàssics arxipopulars i universals ("El tercer home", "La vie en rose", "Sabor a mi", "Noche de ronda", "Beguin the Beguine"...) amb clàssics de la música popular catalana ("El cant dels ocells", "Llevantina"). El disc es tanca amb un tresoret: el mateix
Fernando Alonso interpretant i cantant el tango d'
Enrique Santos Discépolo "Secreto" (
Alonso va començar a cantar tangos a la ràdio a partir dels 12 anys).
El treball, que és el fruit de les idees i l'empenta de
Víctor Cortina, inclou un perfil íntim de cadascun dels intèrprets i un retrat fotogràfic fet expressament per al projecte, a més d'un making off de l'enregistrament en DVD, que incopora també una 'guitarrada' a diversos espais barcelonins, on diversos dels participants es troben i toquen espontàniament.