La cançó napolitana i la cançó algueresa protagonitzaran el programa Tradicionàrius a Ràdio 4 d'aquest dissabte 2 de maig. A la primera part, es recordarà el llegendari cantant Roberto Murolo, mentre que a la segona sonaran uns quants referents de la música cantada en català a l'illa de Sardenya.
Roberto Murolo, al film Viale della canzone (1965)
Roberto Murolo (Nàpols, 1913-2003) va tenir una vida llarga i va deixar una obra ingent. Va realitzar una col·lecció de discos antològics sobre la història de la cançó napolitana, des del segle XIII fins a l'actualitat.
Fill del poeta
Ernesto Murolo, va girar per tota Europa formant part del Quartet Mida entre els anys 1939 i 1956. Als anys 50 arrenca la seva carrera com a cantant i guitarrista solista, coincidint amb l'esclat de popularitat de la cançó napolitana, un repertori popular que no va parar de suministrar èxits a la música ballable. És el cas de "Guaglione", que va fer el salt a multitud de països i estils, adoptant títols com "Bambino" o "The Man Who Plays the Mandolina" i sent interpretada per una llarga llista d'artistes, de
Dalida a
Dean Martin.
Però més enllà de les modes,
Murolo, que va col·laborar amb personalitats com
Amália Rodrigues,
Paolo Conte o
Lucio Dalla, enfonsava el seu repertori en les arrels històriques de la seva Nàpols. I per això cantava, per exemple, serenates i romanços de marcada teatralitat, i també "Adio a Napole", peça que sobre una base tradicional, va adoptar una lletra de
Domenico Bolognese cap al 1880, on es descrivia la ciutat italiana com un paradís a la terra. D'aquella cançó ve la frase: "Veure Nàpols, i després morir".
El cantant napolità ocuparà el primer tram del programa Tradicionàrius a Ràdio 4 d'aquest dissabte 2 de maig. I a la segona, les ones enfilaran la barca cap a l'Alguer. Sonaran el grup
Càlic, que han visitat en divereses ocasions festivals com el Tradicionàrius i el FIMPT, i que l'any 2002 va editar per DiscMedi el primer volum d'una antologia de la cançó algueresa que esperem que continuï algun dia; la temperamental cantautora
Franca Masu, que es mou entre la cançó mediterrània, les músiques portuàries i el jazz, la cantant
Luciana Sari -que va gravar amb el
Grup Coral de l'Agrupació Catalana d'Itàlia el disc
Catalans d'Itàlia. Cançons de l'Alguer (Edigsa, 1962)- i, deixant l'Alguer però sense mouren's de Sardenya,
Luigi Lai, mestre de les launeddas, una flauta de canya doble i respiració circular característica de l'illa.
Una finestra al món del folk
El programa Tradicionàrius, en conveni amb el
CAT, es pot escoltar cada dissabte a Ràdio 4, de 14 a 15 h, i es pot escoltar i descarregar a través d'internet
aquí. A més, ofereix entrevistes en profunditat amb destacats artistes de l'escena folk i de la música popular catalana en col·laboració amb el web Sons de la Mediterrània.