La instal·lació d'Ernest Alés amb què s'ha gravat el disc Vol. 1
Què és una butzurada? Donsc, segons diu l'escriptor de Peramola
Josep Espunyes a
Món rural. Mots que es perden, és un "volum que representa algú o alguna cosa sense distingir-ne els trets". Una silueta espectral que pot ser moltes coses, depenent de la imaginació de qui l'entreveu...
Arnau Obiols, que estima els sons i la natura, i també els mots arrelats als territoris concrets -com exemple, el seu sensacional
Tost (Segell Microscopi, 2019)–, ha triat aquesta paraula,
Butzurada, com a pseudònim per publicar un àlbum digital d'improvisacions,
Vol. I, enregistrat amb micròfons de construcció artesanal i amb una gravadora de mà, amb la idea de "captar el so com en una gravació de camp". En aquest treball, el músic canta, toca el flabiol i xiula, però sobretot percuteix pedres, fustes, ferros i vidres que formen part d'una instal·lació sonora creada amb peces de l'era/taller que l'escultor
Ernest Altés té a la Cerdanya.
Tot i que la gravació es va fer a l'església de Sant Domènec a la Seu d'Urgell, el resultat fa la sensació d'espais oberts i de caminades per la natura. Una sensació reforçada pels títols de les vuit peces que sonen, vuit paraules que descriuren realitats o moviments físics, però que tenen també les seves connotacions psíquiques: "Sot", "Boira", "Cova", "Esgarriar", "Furgar", "Desgel", "Caure" i "Marrada".