Sebastià Gris Foto: Llorená Gris
Llorer clau i canyella s'ha escrit i arranjat totalment "a la vora dels fogons de la cuina de casa". El conformen set peces, pròpies i també versions, per, com diu el mateix Sebastià Gris, "trencar-se les banyes per trobar i explotar cada color que el meu instrument i jo, com a instrumentista, podem oferir". El resultat és una música on es plasma un discurs propi, que camina bàsicament pels camins del blues, però on ressonen també paisatges mediterranis i referents nostrats com Toti Soler, Feliu Gasull o Joan Bibiloni.
Sebastià Gris explica que sempre li ha agradat molt arranjar per a la formació que sigui, i assegura que "si actualment disposés del pressupost i contactes necessaris, probablement aquest disc sería per a big band o orquestra de corda". Tot i això, celebra trobar-se en aquest moment concret, amb set cançons i una guitarra que han desembocat en un disc casolà, íntim i entranyable.
Sebastia gris Foto: Llorená Gris
El disc, de fet, el va gravar a la sala de casa seva, a Centelles (Osona) durant dos dies: els passats 25 i 26 de maig, equipat amb una guitarra acústica Norman Encore B20 Folk, un Neumann KM184 apuntant al catorzè trast a un pam de distància i una parella de Coles 4038, un apuntant al pont i l’altre al claviller de la guitarra a tres pams de distància. De la mescla i del màster se n'ha encarregat
Josep Munar, que ho ha fet a la sala de casa seva a Barcelona.
Sebastia Gris Foto: Llorená Gris