Actualitzat el 08/09/2021

Vint anys d'Orgànic

Miquel Gil commemora a Banyoles el disc amb què va establir una fita del folk mediterrani

Fa vint anys van passar moltes coses. L'atemptat de les Torres Bessones als EUA, el Corralito a l'Argentina..., als Països Catalans va publicar-se un disc que va obrir un munt de portes: Orgànic (Sonifolk), de Miquel Gil. Aquest 13 de novembre es commemorarà amb un concert a Banyoles.  
Miquel Gil, retratat per Juan Miguel Morales el 2002 a la revista 'Folc'

La programació de l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles acostuma a deparar tresors. I aquesta tardor n'hi haurà una de ben especial. El dissabte 13 de novembre (20 h), Miquel Gil oferirà un concert de commemoració d'Orgànic, el disc amb què no només va encetar l'etapa més recent de la seva trajectòria, després de les experiències amb Al Tall i Terminal Sur, sinó que va obrir tot un horitzó de possibilitats i camins per explorar en la música d'arrel, connectant-la amb la poesia contemporània i amb el seu entorn mediterrani.

A la revista Folc de la primavera de 2002, el cantaor de Catarroja explicava com va arribar a parir aquest projecte. No va ser fàcil: "Durant molts anys he estat fent veus rares en discos d'amics, i sempre em demanaven aquelles coses que mai havia gravat i que tots sabien que sabia fer però que mai m'havia plantejat de gravar. Arran d'això se'm va anar creant una apetència de dir: 'Per què no fas un disc centrat en música tradicional valenciana?'. Sempre em demanaven que posés veus tipus melismàtiques, mig aflamencades, i de mica en mica se m'han creat les ganes de fer un disc així. Quan ho vaig deixar amb Al Tall, el que fèiem amb Terminal Sur al cadpdavall eren coses mestisses molt basades en música mediterrània; i el que vaig treure després en solitari tornava a ser mestís, tornava a tenir càrregues de profunditat de cants lliures del Mediterrani, però sempre al voltant de la rumba i les seves variants, de ritmes d'anada i tornada, les colombianes, les guajiras... Quan estava enregistrant Buscando tu olor (Seminola, 1997) ja vaig començar a plantejar algunes d'aquestes coses". I més endavant, a la mateixa entrevista: "Una de les coses que tenia clares era que amb Orgànic no volia utilitzar les estructures de la música tradicional ortodoxament. Volia transgredir".

El que va venir després és història. Molta feina tenaç par part del seu mànager d'aleshores, Lluís Puig, i tota una descoberta en cada concert de presentació. "L'amor és Déu en barca", "Primavera", "Línia de flotació", "Un silenci"... versos d'Enric Casasses, ritmes gnawa, boleros-reggae, cants melismàtics a l'aire trobant-se amb esclafits de doble canya, ecos hel·lènics, tocs del cant d'estil i dels cants de batre... una amalgama natural i nova que va redefinir els paràmetres del que es podia fer amb la música popular als Països Catalans. 

A Banyoles, acompanyarà a Miquel Gil un dels músics importants d'aquell disc, el dolçainer Eduard Navarro, a més de Nelo Alfonso Sanz (teclats), Jose Maria Reillo (percussió) i Toni Porcar (guitarra) i Gusmà Gil (baix i cors).

Navega per les etiquetes

BanyolesMiquel GilOrgànic

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]