Carles Dénia, a la plaça de l'Ajuntament de València, l'estiu passat al festival Polirítmia. Foto: Susana Godoy / Polirítmia
“Poema per a la nit de Cap d’Any”, del valencià
Ramon Ramon (“una catedral de poema, que em va donar ales”, diu
Carles Dénia), és el primer tema que eixirà a les plataformes digitals el 16 de desembre, i que ja podeu escoltar a Sons de la Mediterrània. Cada mes, en seguiran d’altres del mateix
Ramon Ramon, d’
Eduard Marco, de
Josep Piera… tots autors contemporanis valencians.
"Poema per a la nit de Cap d'Any" és un poema que canta a l'enyorança amb imatges salvatges. A més de cantar-lo, el músic de Gandia hi aporta en aquesta lectura guitarra, llaüts, piano, baix, djembé i panderetes, i s'hi afegeixen el seu fill
Manuel al recitat i
Fran Lucas amb caixons flamencs.
El mussol, en la solitud de la nit, s’ha llegit tot allò que li queia entre mans, capturant i alimentant-se dels poemes que en el seu cap es transformen en cançons. I és com un mussol, una au nocturna que amb els ulls ben oberts aguaita, quieta, amagada, observant tot allò que l’envolta, en alerta sempre per eixir a la caça de melodies, de lletres que es tornaran cançons. Aquest és l’esperit amb què
Carles Dénia ha creat
Mussol, un disc d’estudi iniciat durant el confinament de 2020 i la suspensió d’espectacles a causa de la pandèmia de la covid-19, però que la reactivació posterior de l’agenda de concerts l’ha obligat a ajornar fins ara.
Mussol, que es distribuirà en les plataformes digitals, és un EP que ha nascut de l’aïllament, de les nits solitàries i silencioses de l’estudi de l’artista en aquell tancament col·lectiu, i on toca pràcticament tots els instruments. “Tenia un antic desig de fer un disc així, tancant-me jo sol a l’estudi”, explica
Dénia. “Volia conservar l’esperit de les maquetes, la idea original de les cançons, perquè les maquetes moltes voltes tenen una màgia especial, fresca i primerenca”, afirma.
Els poemes
Dénia també recupera “La cançó del llaurador”, una versió d’
Ovidi Montllor creada per al documental
Per molt que bufe el vent, i torna a gravar una altra versió ampliada de “Del destí en tinc prou de saber”, cançó inclosa com a bonus track en el seu exitòs disc
El paradís de les paraules (Comboi Records, 2011), amb lletra del xativí
Ibn Yanniq adaptada per
Josep Piera.
En el disc també interpreta “Els amics de tristors” d’Eva Dénia. “Crec que és la cançó més bonica que ha fet la meua germana, amb una melodia i una harmonia molt redones, amb eixa simplicitat tan difícil de fer… coses simples i despullades, i és un poema molt bonic de Maria Beneyto", explica l'artista.
El goig de fer cançons
A diferència dels seus anteriors discs, com ara Cant espiritual d’Ausiàs March o El paradís de les paraules, els espectacles dels quals continuen actius, Mussol no serà un espectacle diferenciat, no té una posada en escena pròpia (si més no de moment) ni cap fil conductor unitari. “És un disc de repertori, amb cançons que vull interpretar en diferents formats i ocasions”. És el goig de fer cançons amb total llibertat, el deler de caçar melodies en la solitud de la nit.
El dia d’eixida de cada tema será anunciat a la web de l’artista i en les seues xarxes socials.