Aquest dimecres 24 d'agost, al Vendrell –com tots els dimecres al vespre del mes d’agost– hi haurà concert a la plaça del Tívoli del festival Música a la Vila que organitza l’Ajuntament. La plaça s'engalana per rebre músics d'aquí i d'allà de música tradicional que ofereixen a un públic entregat al seu repertori.

Rajola trobada a la casa del Portal del Pardo del Vendrell, i emblema del festival

Els vendrellencs o els que som de la vora ja esperem que l’agost arribi per gaudir de la música que el festival Música a la Vila ens ofereix. Enguany les propostes han estat engrescadores: el 3 d'agost el sacaire vallenc Francesc Sans va oferir-nos L’infinit (Segell Microscopi, 2022), el seu primer treball discogràfic. Una setmana després va ser el torn del trio Marala, el dia 17 va venir La Gravetat de Coulomb i, aquest dimecres 24, tancarà l'edició el grup del Baix Llobregat RIU, que actualment celebra deu anys als escenaris.

Per la plaça hi han passat músics d’arreu dels Països Catalans, com Carles Belda, Amanida Catalana, Inxa Impro Quintet, i també del País Basc, com Kepa Junkera o Korrontzi; de l’Alguer, del Piemont i d’altres pobles de la Mediterrània. També s’hi ha pogut escoltar i descobrir tot un ventall d’instruments i d’estils que ara ja no són desconeguts per al seu públic que, any rere any, s’ha fet seu el festival Música a la Vila i que ja espera els dimecres per gaudir-lo.

Tot això ho fan possible els tècnics de cultura de l’ajuntament del Vendrell que, alhora, són persones entusiastes de la seva feina. Tots ells, el David, els dos Oriols i l'Anna són els que fan possible aquest festival, que omple cada any prop de tres-centes persones per concert. Ells fan que sigui un èxit perquè, malgrat la seva feina és anònima, embasten i cuiden cada detall, molts dies abans, per tal que tot surti rodó. El dia que toca concert ofereixen una rebuda acollidora, tant als músics que venen a tocar, que se senten com a casa, com al públic que ve a escoltar i a gaudir de la música. Tot plegat fa que a la plaça s’hi respiri un ambient familiar i proper, que fa que els que hi assistim i som de l'entorn ens sentim acollits, com sempre, i els que venen de més lluny, sempre vulguin tornar.

Són gairebé les 10 h del vespre, ja és fosc i el concert és a punt de començar. La plaça ja s’ha vestit a punt per a l’ocasió, a punt perquè la música soni: les cadires ja estan ben posades i ben alineades, mai amb un passadís al mig –que al mig, és on hi ha més bona visió!–, els tècnics de so i de llums ja són a lloc a punt d’apretar l’on de les seves respectives taules després d’haver fet, al llarg de la tarda, les proves de so. El canó ja projecta el logotip a la paret de l’escola de música Pau Casals, els músics, segurament, ja són a punt de sortir dels camerinos per, puntualment, iniciar el concert, i el públic, de mica en mica, ja va omplint el que serà, novament, una plaça plena de gom a gom.

Navega per les etiquetes

La Gravetat de CoulombMaralaL'InfinitFrancesc Sansel VendrellMúsica a la VilaRIU

FEU EL VOSTRE COMENTARI