Qui no s'ha emocionat algun cop escoltant "Sapore di sale"? Tot un clàssic, nascut ara fa just seixanta anys gràcies al geni de dos gegants apassionats de la música mediterrània del segle XX: Gino Paoli –que torna a protagonitzar aquesta sèrie després del capítol d'"Il cielo in una stanza"– i Ennio Morricone.

Gino Paoli

El mar Mediterrani ha sigut escenari omnipresent en multitud de cançons. En el repertori tradicional ha sigut una font amenaçadora de desgràcies, perills, pirates i tempestes. Però a partir del segle XIX amb el romanticisme, i del segle XX amb l'arribada de la societat de consum, ha anat mudant i esdevenint el el decorat dels primers amors, la llum i les aventures, un lloc on relaxar-se, fugir de la ciutat i entregar-se als sentits i la joia de viure mentre el temps d'alenteix, especialment a l'estiu. Així ho han entès en les seves cançons més emblemàticques autèntics fars de la cançó com Charles Trenet, Georges Brassens, Joan Manuel Serrat... i Gino Paoli, geni nascut a Monfalcone, prop de Venècia, però criat i fet artista a Gènova, consagrat a la indústria musical de Milà i cantautor amb una biografia plena de turbulències que inclouen problemes amb l'alcoholisme i una bala incrustada al costat del cor quan va intentar-se treure la vida per un desengany amorós.

Va ser molt més al sud del Milà insdustrial, a la costa siciliana, on Gino Paoli va concebre "Sapore di sale". Eren els primers anys seixanta i el músic era reconegut principalment per haver escrit "Il cielo in una stanza", que Mina havia convertit en èxit esclatant el 1960. Havia gravat alguns treballs amb èxit relatiu a la casa Ricordi. Quan l'empresari Nanni Ricordi va deixar el segell familiar milanès per anar a l'RCA, Paoli el va seguir, i va ser amb el nou segell que va gravar una cançó esdevinguda clàssic instantani.  

Bona part de l'encant de la cançó recau en la lletra –que identifica amb uns pocs elements (la salabror de la pell d'un cos que surt del mar) amb tota una sensació de melangia pel temps que fuig, pràcticament existencialista– però també en la melodia i en els genials arranjaments d'Ennio Morricone. El cèlebre compositor romà va arreglar bona part de les cançons dels seixanta de Gino Paoli, així com èxits de Mina, Jimmi Fontana, Gianni Morandi, i en aquest cas no només dirigeix l'orquestra i pinta la cançó amb colors deliciosos, com ara uns contracants de piano que li donen un sabor únic. El solo de saxo de Gato Barbieri, que just en aquells anys s'havia establert a Roma, afegeixen encara més pes a la llegendària gravació. Poc després de gravar aquella cançó va ser quan Gino Paoli va intentar suicidar-se disparant-se un tret al pit. Miraculosament la bala va quedar incrustada al costat del cor sense afectar-lo. L'operació per extreure-la era massar arriscada, i allà s'ha quedat fins avui.

El segell RCA va editar "Sapore di sale" com a senzill al costat d'una altra gran cançó de Gino Paoli, "La nostra casa". Totes dues van incloure's després al disc Basta chiudere gli occhi (RCA, 1964). També la va interpretar amb una nova versió especialment intensa i espontània al disc gravat en directe Lucio Dalla allo Studio A (RCA, 1965), i l'ha anat revisant al llarg de la seva carrera. A l'àlbum Milestones. Un incontro in jazz (EMI, 2007), la canta envoltat de grans jazzistes italians: Enrico Rava, Danilo Rea, Rosario Bonaccorso i Roberto Gatto. Al seu penúltim treball, l'extraordinari Appunti di un largo viaggio (Warner, 2019), en fa una versió alentida i despullada, mentre que al darrer, Groovin' with Paoli (Parco della Musica, 2021), en mostra una versió orquestral i swinguejada al costat de la banda Funk Off.

No cal dir que l'èxit aclaparador de la cançó des del moment de la seva publicació va propiciar una llarguíssima estela de versions per part de músics de tota mena, en diverses llengües i a molts països. Entre aquestes versions, per exemple, hi ha la que va gravar el 1964 el grup barceloní Los Catinos per al segell Vergara.

Navega per les etiquetes

Gino PaoliEnnio MorrioconeMosaic mediterraniSapore di sale

FEU EL VOSTRE COMENTARI