Nou peces recollides del cançoner popular i un poema del Rector de Vallfogona. El grup vallenc de folk Fenya Rai! amplia el repertori amb Una ronda més (Segell Microscopi, 2024), on es mantenen fidels al seu estil festiu i tavernari. Ells mateixos ens presenten les nou cançons que en formen part.

Fenya Rai! Foto: Fordi Ferré

"La ballarusca"
"És el senzill del nou disc. És una cançó que hem cantat de sempre, però fins ara no havia tingut cabuda dins del repertori. Arran de la nostra darrera participació a la taverna del Càntut, on vam introduir-la per cantar-la després del sopar, vam reprendre’n el treball per trobar-li la nostra pròpia versió a ritme de ska al més pur estil de Toots & The Maytals. És una cançó que encara es canta molt, i que se segueix aprenent en diferents àmbits, i calia trobar l’encaix ideal en la versió que proposéssim".

"La galindaina"
"Es tracta d’un tema que té autoria coneguda tant pel que fa a la lletra com a la música; Miquel Desclot és l’autor de la lletra i l’enyorat Jordi Fàbregas autor de la música. La cançó va ser enregistrada per La Murga i cantada pel mateix Jordi Fàbregas en una versió que aguanta perfectament el pas del temps. Nosaltres no hem volgut marxar massa de l’original i hem conservat el caire llatí del tema canviant una mica les parts instrumentals i donant un nou accent a la dicció de la melodia".

"Oda a la merda"
"A partir d’un treball a nivell professional d’un dels membres del grup comparant la literatura barroca a Espanya i a Catalunya, va utilitzar el poema del segle XVII del Rector de Vallfogona “A un assumpto llépol”. De seguida vam veure que el poema anava en la línia del nostre repertori, i vam decidir de musicar-lo havent-ne sintetitzat i agafat els millors versos abans".

"Una dona llarga i prima"
"És una cançó tradicional que ja havia tocat el Grup de Folk, i que ens havia passat per alt a l’hora de plantejar-la al repertori de Fenya Rai! Un dia, fruit de la casualitat, vam recuperar-la en l’imaginari gràcies a la transmissió oral. Un amic nostre l’havia après a casa seva de petit, i un dia el vam sentir cantant-la a la seva filla. Ens va cridar l’atenció, i gràcies a això la vam incorporar al nostre repertori en directe, i posteriorment l’hem afegit al nou treball afegint una part instrumental d’acordió entre les estrofes fidels a la melodia original".

"La nineta i el rector"
"Aquesta cançó va ser de les primeres a tenir clar que anava al nou disc. Ens va cridar l’atenció en especial perquè, en la majoria dels casos i donada l’època en què estan datades les cançons, la figura de la dona sempre queda en inferioritat: és la que claudica, és el centre de les burles, etc. En canvi en aquest cas la cançó mostra una noia que enreda el rector, controla la situació i el deixa amb un pam de nas. Quant a la forma i el ritme, de seguida vam veure clar que ens agradava amb format de cúmbia, i l’arranjament va ser ràpid".

"La perdiueta"
"És una cançó que el cantant del grup feia servir per fer les proves de so i que ja havia cantat en projectes anteriors. Li vam anar agafant ganes fins que al final vam decidir experimentar-la i acabar fent-ne versió pròpia. Es tracta d’una vella tonada de rondes i caramelles que s’utilitza per a glosar i que nosaltres hem versionat en el més pur estil country, justament per allunyar-nos de la seva zona de confort".

"La núvia vella"
"Aquesta cançó és un bon exemple de les tonades típiques de Carnestoltes; desvergonyida i foteta està completament en la línea dels balls de vells i malcasats que es fan en molts pobles de Catalunya.
Ens va fer gràcia la lletra i de seguida vam coincidir que s’havia de versionar en forma de fanfàrria festiva, per ballar, riure i gaudir de la festa".

"Lluna"
"Una de les nostres fonts de consulta és l’obra de Joan Amades. A part de les cançons recollides sempre ens havien cridat l’atenció la gran quantitat de dites recollides. Aquesta cançó està creada a partir de diverses dites que fan referència a la lluna, a més de sumar-hi la cançó tradicional de la lluna i la pruna".

"Sant Rorro"
"Ja dúiem uns anys cantant aquesta cançó als nostres directes i fent-la tal qual és, és a dir, en forma de jota. El romanç de Sant Rorro fa de bon explicar per la seva originalitat i comicitat. En aquest últim disc hem decidit gravar-la i ho hem fet tal qual és. Consideràvem que es tracta d’una peça amb una llarga tradició i en cap moment vam pensar a fugir de la seva forma original, donant així una varietat d’estils al nostre repertori".

"La vella de Mallorca"
"Aquesta cançó, quant a temàtica, és paral·lela a “La núvia vella”. També es tracta d’una cançó de Carnestoltes, festiva i sarcàstica, que ataca les persones que no volen acceptar la seva edat i condició.
Aquesta cançó feia quatre anys que era al calaix perquè, malgrat haver-la arribat a fer algun cop en directe, no ens va acabar de convèncer musicalment parlant i la vàrem deixar a la nevera del grup. Fins ara que, després d’una acurada revisió, hem considerat que la volíem gravar i que la tornàvem a incorporar als directes. Hem jugat amb unes bases electròniques, obrint així un nou camí per explorar".

Navega per les etiquetes

Segell MicroscopiUna ronda mésFenya Rai!folk

FEU EL VOSTRE COMENTARI