Ja ho deia un anunci d'una coneguda entitat de crèdit global: hi ha coses que no tenen preu. Ho podríem dir del FIMPT de Vilanova i la Geltrú. No perquè totes les activitats siguin obertes i gratuïtes, sinó perquè depara moments de valor incalculable, com veure cantar a pèl la cantant kurda Aynur. 

Aynur Dogan al FIMPT 2024 Foto: Ray Molinari

L'estiu del 2006, el darrer concert del 26è FIMPT va ser el d'una joveníssima cantant kurda, anomenada Aynur Dogan, que tot just començava a fer-se un nom en l'escena internacional de l'aleshores potent escena de la World Music amb una veu impactant i un repertori que reivindicava la tradició oral i cultura del maltractat poble kurd. En aquella mateixa edició, el gran korista malià Toumani Diabaté va presentar un dels seus millors àlbums, Boulevard de l'Indépendance (World Circuit, 2006), acompanyat d'una nombrosa formació espatarrant, la Symmetric Orchestra.

Han passat divuit anys, l'escena de la World Music ja no és el que era ni de bon tros, però el FIMPT manté el seu encant i ambient particularment arrelat. Dos dels plats forts de la seva 43a edició han estat precisament Aynur, convertida en una gran estrella del poble kurd i amb un domini escènic i una maduresa vocal que no han deixat de créixer, i Momi Maiga, jove korista senegalès establert a Catalunya que és a punt de publicar el seu segon disc al capdavant d'un grup de sonoritat única, duent per camins nous el seu instrument, tal com s'ha dedicat a fer al llarg del temps l'entranyable Toumani.  

Momi Maiga al FIMPT 2024 Foto: Ray Molinari

Mentre el sol es ponia darrere l'escenari i començava a moure's una mica l'aire al port de Vilanova, Momi Maiga (kora), Carlos Montfort (violí), Marçal Ayats (violoncel) i Aleix Tobias (percussions) van combinar algunes peces del seu primer disc, Nio (Segell Microscopi, 2022) amb l'avançament d'algunes del segon, Kairo (Segell Microscopi, 2024), que s'estrenarà a la propera Fira Mediterrània de Manresa. Totes comparteixen una delicadesa especial, amb arranjaments treballadíssims que realcen el so vitriòlic de la kora i una musicalitat que s'escapa a les etiquetes estrictes. En un moment, Momi Maiga va demanar tothom que tingués un pensament per les persones que es juguen la vida al mar, i en molts casos s'ofeguen, buscant un futur millor. Al final, a l'hora d'interpretar "Mansani", una peça que combina la tradició oral de l'Àfrica Occidental amb les buleries flamenques, va aparèixer la ballarina Karen Lugo per acompanyar el quartet i rematar l'actuació amb un ambient àlgid i encès.    

Trèvol al FIMPT 2024 Foto: Ray Molinari

Immediatament després, l'acció es traslladava a l'escenari veí de la FIMPTECA, on el jove quartet català Trèvol amollava la seva refrescant visió de les tonades tradicionals dels Països Catalans, i una mica més enllà, a través d'una formació que inclou gralla i flabiol i tamborí al costat de teclats i bateria, i que inclou també composicions pròpies i cantades que van guanyant pes en les seves actuacions. Laia Glück (gralla i oboè), Léonie Martet (flabiol i tamborí), Bernat Garcés (teclats) i Martí Fleta (bateria) també estan rodant un material que aviat es plasmarà en un disc nou que encara no té nom però que s'estrenarà, també, a la propera Fira Mediterrània. Presidint el seu concert es va col·locar una bandera kurda que anunciava el que havia de venir poc després a l'escenari gran.

Aynur Dogan al FIMPT 2024 Foto: Ray Molinari

I el que va venir va ser molt bo. Aynur Dogan es va presentar contenta i agraïda en un festival al qual ja havia vingut "fa molts anys, no sé quants". I equipada amb una mena de tanbur de dos màstils que, segons va explicar, estrenava a Vilanova, va arrencar a cantar "Hekîmo" amb un doll de veu poderós i impactant per la gràcia i la potència amb què es passeja pels quarts de to, projectant sensacions ara de lament, ara de joia. En el seu darrer disc, Rabe (autoeditat, 2024), i també en la seva actual gira, s'acompanya de saxo i clarinet, piano, contrabaix i bateria, una formació que li permet tant endinsar-se pels ritmes trencats i les formes sinuoses de la música kurda com adoptar formes més properes al jazz en altres moments. La cantant va embrancar-se en alguns moments per les improvisacions vocals atrevides al costat d'un contrabaix modificat amb pedals i efectes. En altres va invocar els seus primers èxits, com "Keçe Kurdan" ("Noia kurda"), on exclama enmig d'un ritme galopant: "Noies, aixequeu-vos, feu que el món escolti la vostra veu". Per a la recta final va deixar la part més trepidant i ballable del seu repertori, com "Rabe Edlayê", on el seu cant es dispara amb un batec funky mentre els instruments volen molt alt.

Aynur es va acomiadar i la segona jornada del FIMP es va encaminar cap a propostes com les de les festeres i combatives Marala i la rauxa grallera dels Quatrevents... Perquè si una cosa fa especial el FIMPT, més fins i tot que la qualitat dels artistes que s'hi poden veure, és la cura per la música popular de llarg abast, sense exostismes de moda i entenent que tot ha de començar pel que es té més a prop. Quan cada cop més festivals venen glamur i exclusivitat –en realitat són cada cop més uniformes, però d'això ja en parlarem un altre dia–, el FIMPT fomenta participació, gust per la diversitat i la cultura de base. Per això ha tingut un paper clau en la recuperació de la gralla o del sac de gemecs, i per això l'actuació dels alumnes de tradicional de l'escola municipal de música passejant pel centre de Vilanova és igual d'important que l'estrella més rutilant. Com diuen als anuncis: "Això no té preu".

Alumnes de tradicional de l'Escola Mestre Montserrat a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú Foto: Ray Molinari

Navega per les etiquetes

AynurFIMPTMomi MaigaVilanova i la GeltrúFIMPT

FEU EL VOSTRE COMENTARI