"Atlàntida": Parla del constant sentiment de la humanitat de trobar un sentit a la vida, a les coses que ens envolten.

"Houston": Aquesta cançó està inspirada en una casual conversa que vam tenir el plaer de mantenir amb la grandíssima periodista Rosa Maria Calaf, que ens comentava el poder dels mitjans de comunicació a l’hora d’explicar les informacions d’una manera o d’una altra. Ens deia que cal, amb les eines que tenim avui dia a l’abast, ser curiosos i sempre buscar més enllà, contrastar la informació i no quedar-nos mai amb una primera versió de res. Només així arribarem a entendre el que tenim a les mans.

"Quart de la lluna minvant": Aquesta cançó diu que no podem renunciar al que realment som, a la nostra essència, per molt que, de vegades, hi remem en contra.

"Equilibri": Parla de la dificultat de mantenir l’equilibri, en qualsevol àmbit de la vida; del que costa trobar aquest punt exacte on físicament i mentalment ens sentim al lloc on hem d’estar.



"Chaplin": És una cançó sobre el polifacètic Charles Chaplin, i el llegat universal que ens va deixar.

"Vint-i-un botons": Està inspirada en el quadre “The singing butler” (“El majordom cantant”) del pintor escocès Jack Vettriano. És una invenció sobre què està passant a l’escena de l’obra, amb el majordom com a narrador i protagonista.

"Ara que tot va bé": Sortir al carrer, posar-te a passejar i convertir-te en un simple espectador de tot el que t’envolta.

"Encara": Una cançó que parla del record i de totes les experiències vitals que anem guardant i que ens acompanyen.

"A peu": Anar a peu és una filosofia de vida. És assaborir les coses sense pressa i gaudint del lloc i el temps que ens ha tocat viure.

"Demà": Inspirada en la història de La vita è bella de Roberto Benigni, i, d’una manera atemporal, poder-la emmarcar en qualsevol dels conflictes que hi ha arreu.

"La vida moderna dels déus": Parla de la gent que es deixa els estalvis i la vida, sovint enganyats, per intentar tenir més bones oportunitats en un altre lloc, i la impassibilitat de governs i institucions davant d’aquest fet. És una reflexió sobre el concepte “modern” de deïtat i la impunitat que els envolta.

"Sud-conscient": Una cançó que parla de l’ànima, sovint amagada ben avall, sota la nostra part més terrenal i conscient.

"El camí dels elefants": És la cançó instrumental del disc. D’alguna manera és una metàfora de la creativitat. Algú comença tocant en una habitació una melodia amb una guitarra i, a poc a poc, hi va entrant a dins, va imaginant paisatges, instruments que l’enriqueixen, que la fan créixer, sons que la van elevant, fins a tornar a la realitat de l’habitació després d’aquest “viatge” mental.