Formada en violí clàssic a l’ESMUC i en cant modern i jazz al Conservatori del Liceu, la tarragonina Maria Fort està a punt de publicar el seu tercer treball –després de Reina de mi (autoeditat, 2023) i Batecs per minut (autoeditat, 2024)–. Es tracta de Flors i cendres (Music Bus), un nou EP que publicarà demà i que presentarà en directe el 27 de novembre a la sala gracienca Heliogàbal. Avui, però, ens avança en primícia el videoclip de la cançó que dona nom al treball: "Flors i cendres". De tot plegat, en parlem amb ella. 


A la cançó “Flors i cendres” parles d’un amor que se’n va. És el tema que travessa tot l’EP?
Sí, tot l’EP reflexiona sobre la naturalesa efímera de l’amor. Cada cançó representa un estat emocional dins d’aquest cicle, per això s’ha d’escoltar en ordre. Hi ha la il·lusió, l’enamorament i les expectatives que ens fem d’una relació, però també la fragilitat dels vincles, les decepcions i el buit que ens poden deixar. Després d’haver viscut personalment molts desamors, volia parlar d’aquest amor contemporani tan frenètic i efímer. El volia comparar amb les flors: pot ser una cosa molt bonica i florir, però també acabar en cendres. No em volia centrar només en la part negativa de la ruptura. Les cendres poden renéixer i convertir-se en una altra flor. Però sí que volia parlar d’aquesta velocitat, de la falta de compromís, de passar del tot al no-res, del silenci i de la manca de comunicació. Sento que s’està perdent la humanitat en les relacions íntimes.

Quin és l'estat emocional, doncs, darrere de “Flors i cendres”, la cançó que dona nom a l’EP?
Representa una escapada en moto amb una persona. Tot va genial, l’amor està en el punt culminant, em regala flors… Però, de cop, em deixa tirada en una carretera àrida, al costat d’un motel. El videoclip també representa aquesta idea de passar del tot al no-res. No la volia enfocar des de la pena màxima. Al final la cançó, canto “I can live without you” ["puc viure sense tu"]. Comença amb tristor, però de mica en mica agafo la força per dir que me’n surto.

Per què vas triar el cicle de les flors com a metàfora per parlar del desig i de la pèrdua?
M’agraden molt els colors i la natura. Potser en parlo perquè desitjo tenir-la més a prop, perquè en la vida quotidiana soc sempre a la ciutat. Quan escric cançons necessito transportar-me a altres paisatges, fora dels que visc cada dia. Tancar els ulls, escriure i imaginar-me en un bosc és, per a mi, una mena de meditació. Volia crear un univers visual molt definit, amb dos mons. Les cançons d’enamorament, il·lusió i acceptació s’ambienten en boscos i prats. Hi he afegit ocells i molts sons de natura per representar la bellesa. Les que parlen de la buidor i la ruptura passen en deserts, carreteres i paisatges secs i desolats.


L’EP va de la dolçor i la intimitat a la ràbia i la pèrdua. En quin dels dos contextos t'has sentit més còmoda fent música?
M’he sentit més còmoda amb la ràbia. No m’he inspirat en una sola persona, però sí que hi ha un parell de cançons que van per algú que va desaparèixer d’un dia per l’altre sense donar-me explicacions. Allò em va fer molt de mal i és la part del disc en què més em rebel·lo. Com pots desaparèixer així quan fa dos dies ho donaves tot per mi? “Lisboa”, en canvi, és fer les paus amb mi mateixa i treure’m la culpa d’aquesta ruptura. Quan no tens resposta, penses què has fet malament. La cançó em serveix per dir-me que no és culpa meva, jo ho he donat tot, el que s’ha viscut ha estat bonic i no em culpo de res. Torno cap a mi. “On ets?” parla del ghosting: estàs coneixent algú, comences a crear un vincle i, de cop, no et respon; o ara sí, ara no, aquest mareig. Tot plegat és fruit de diverses experiències que he tingut.

A l'últim EP, ‘Batecs per minut’ el so era més electrònic i pròxim al pop urbà. Què ha canviat amb ‘Flors i cendres’?
Tenia moltes ganes d’experimentar. Vaig començar a escriure aquestes cançons el 2024 i vaig voler retornar a les meves arrels, al violí. Havia estudiat violí clàssic tota la vida, però una lesió em va fer apartar-me molt d’aquest món. Durant molt de temps no en vaig voler saber res. Ara em sentia en pau, sentia que ho havia superat. Buscava un so molt cinematogràfic, perquè les bandes sonores m’emocionen molt i m’hi he inspirat. El que uneix l’EP és la presència dels meus violins, que he escrit, arranjat i gravat jo mateixa. Per això el sento tan personal. D’ara endavant tinc clar que el violí serà molt protagonista en aquest projecte. Per a mi és un punt de partida. No he perdut l’essència d’abans, però m’he trobat molt més i crec que he creat el meu so.


El 27 de novembre presentes 'Flors i cendres' a l’Heliogàbal de Barcelona. Què ens pots avançar del concert?
Serà sobretot un concert de presentació del disc, no hi afegiré gaires cançons antigues. Hi anirem en format trio: guitarra, teclat, i jo a la veu i al violí. Hi haurà moments de ràbia, de moviment i de crits, però també moments molt íntims i de solo amb el violí. Per a mi no es tracta només de tocar les cançons; vull que la gent pugui fer una immersió en aquest món, com si entrés en una pel·lícula.