Palau i Fabre, l’alquimista centenari

Avui Josep Palau i Fabre hauria fet cent anys. Poeta, assagista, dramaturg, narrador i traductor nascut el 1917, forma part de la generació a qui la guerra va estroncar la plenitud de la joventut. Tot i això, Palau i Fabre va tenir un paper important en la represa de la literatura catalana de la postguerra, com a creador i com a editor.

La seva poesia, recollida a Poemes de l’alquimista (1953), ens retrata un creador pres per la soledat i l’inconformisme. Els seus versos han seduït diferents músics i cantants: Maria Laffitte, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Toti Soler, Ignasi Roda, Celdoni Fonoll, Enric Hernàez…



Coincidint amb el centenari, Picap ha editat un disc amb un recull d’aquestes peces i quatre musicacions inèdites fetes per Toni Xuclà i interpretades per Gemma Humet, Ramon Mirabet, Menaix a Truà i Gerard de Pablo (Pantaleó). El disc es tanca amb el “Cant espiritual” recitat pel seu autor sobre un coixí musical de Xuclà. Palau i Fabre ha fet de rapsode en diversos discos, tant recitant poemes propis com de Joan Maragall i Ausiàs March.

També és considerat un dels màxims experts internacionals en l’obra i la personalitat de Picasso, amb qui el va unir una estreta amistat. L’any 1999, Josep Palau i Fabre va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.