Gairebé un any després de publicar R31 (autoeditat, 2025), Premi Enderrock de la Crítica al Millor disc de Músiques Urbanes 2026, els sabadellencs 31 FAM presenten R31: Temporada 2 (autoeditat, 2026), l’edició deluxe de l'àlbum. Cinc nous temes, precedits per un skit de l’humorista Marc Sarrats, que segueixen la història radiofònica del primer, tot parlant d’amor, de desamor, de la família i, al final, de la vida mateixa. En parlem amb un dels integrants, El Kid.



Com valoreu aquest últim any amb ‘R31’? 
A nivell artístic, crec que ha sigut l’any més complet de les nostres carreres. No dic a nivell de resposta, que amb aquesta sempre estem contents, sinó que la rebuda ha sigut d’un públic més adult, més madur. Ens han felicitat dient que aquesta proposta era molt interessant i que hem sabut evolucionar i no quedar-nos estancats en el mateix so de fa set anys, quan vam començar. Estem molt orgullosos de tot el que hem fet aquest 2025, i s’ha vist recompensat amb una gira increïble i aquest Premi Enderrock de la Crítica, que ha sigut com la cirereta del pastís.
 
Heu sigut molt consistents amb el concepte radiofònic del disc, tant a nivell de xarxes com en l’escenografia dels concerts o vestuari. Volíeu que el concepte del disc fos 360?
Nosaltres sabem d’on venim, entenem la imatge que podem arribar a transmetre i en quina tipologia de grup s'ens sol etiquetar. Per això, era interessant fer aquest experiment i crear un univers desvinculant-nos de tot això. Som sis nois que van començar amb 16 anys i estem creant uns alter egos nous per treballar des d’una banda completament nova. Això implicava construir tot un univers des de zero, i no podíem deixar forats buits. Tot ho havia d’acompanyar: tant el directe, com la vestimenta, com el màrqueting, publicitat, i evidentment també la música. Havia de ser completament conceptual.
 
Gairebé un any després d’aquest ‘R31’ en publiqueu una edició deluxe amb cinc noves cançons. No sabíeu com deixar anar aquest disc?
Potser és nostàlgia o potser és no saber deixar anar les coses, però crèiem que encara li quedava recorregut al disc. No el volíem deixar anar i no ho hem fet. A més, tota la música que ens quedava, o aquelles cançons que vam començar a produir després de treure el disc, no es distanciaven massa d’R31, d’aquestes ganes de tocar altres gèneres, de crear coses noves, i per tant ho vam voler ajuntar tot. Òbviament, també hi ha temes estratègics, de voler continuar amb la gira d’’R31’ i què millor que donar-li un petit rebuf a un projecte que va sortir fa un any.


Heu sentit la pressió d’haver de fer temes nous per poder fer una gira aquest any? 
Hi ha una certa pressió d’aquest microclima català, tant per ajuntaments, com promotores, o gent que està a peu de canó, per voler estrenar novetats cada any. O simplement saber que estàs treballant en alguna cosa per tal de promocionar-te d’alguna manera per portar-te al seu petit poble, ciutat o festival a tocar. Llavors, sí que hi ha una certa pressió de treure nova música, perquè estem marcats per aquests timings, ja que al final del dia, tots volem menjar. Alhora, també intentem prioritzar el projecte artístic i distanciar-nos de totes aquestes ordres que imposa l’ecosistema musical català. De fet, ara ens han començat a fer cas de la ràdio perquè hem fet aquest concepte i els ha fet gràcia, però fins fa poc era difícil trobar-nos-hi.
 
La 'Temporada 2' comença amb un 'skit' de Marc Serrats que justament menciona com no soneu a la ràdio. Us heu trobat més dificultats perquè us donessin veu sent independents?
Nosaltres veníem d’una discogràfica, i en marxar vam notar més aquest impacte de deixar de sonar a les ràdios. Sí que és veritat que, amb el temps, hem trobat gent que ens va acompanyant i nosaltres mateixos hem intentat ser-hi, però no ens ha semblat tan prioritari. Ens agrada l’univers de la ràdio i poder jugar amb aquest concepte, però no hem volgut buscar cap complicitat amb elles. Simplement, era una manera de dir a la gent que, igual que la ràdio, la nostra música també pot acompanyar a la gent durant tot el dia.
 
La següent cançó és “La Família”, que posa en valor aquest concepte que ja fa temps que utilitzeu per referir-vos al grup. Ja era hora de fer un tema així?
Ens agrada aquest concepte, sense banalitzar el que significa una família. Entenem que hi ha molts tipus de famílies, molts nuclis familiars diferents, i moltes coses que per a alguns poden simbolitzar una família. Nosaltres, més enllà de ser socis i amics, també ens sentim com una família, i també volem que la gent que ens escolta es pugui sentir com a casa.


Un altre dels temes d’aquesta 'Temporada 2' és “Wikipedia”, que se surt dels estils més habituals de 31 FAM, tant musicalment com lírica. Us agrada jugar amb aquesta dualitat?
Tenim molt aquest contrast entre prendre’ns les coses seriosament, com amb A totes les versions de tu (autoeditat, 2024), i fer-ho tot poc seriós, com amb “Wikipedia”. Personalment, m’agrada molt poder fer coses diferents amb la meva música, mostrar aquestes dues versions, i crec que un disc tan llarg dona molt joc per fer-ho. “Wikipedia” era una cançó més arriscada, perquè s’allunya molt del tipus de cançó que la gent espera de nosaltres, tant per la melodia com per la lletra, on no hi ha tant aquest lore català. Però nosaltres hem vingut a jugar, i creiem que la rebuda n'ha sigut majoritàriament bona. Ha sigut un impacte per molta gent, alguns han vibrat més amb ella, a d’altres no els ha acabat de convèncer, i potser escoltant-se-la molt els agradarà més. O no, i no passa res, tenen moltes altres cançons nostres que poden escoltar. Però ens molava generar aquesta sorpresa en la gent, de veure que no sempre fem el mateix: per què, quina gràcia tindria?
 
“Wikipedia” és poc convencional, però “Anem tirant” també ho és: és un tema de country. La idea aquesta de la cançó de seguir endavant amb els teus requeria un so així més nostàlgic?
Estàvem tornant de no sé on, i ens va agafar per posar una playlist de country al cotxe. Ens va entrar moltíssim i se’ns va posar al Didi, al Bandam i a mi al cap que havíem de fer un country. O que ho volíem intentar almenys. Crec que el resultat ha sigut la cançó perfecta per donar a R31 un final merescut. La cançó en si té un missatge molt simple, que han tractat mil artistes abans, però està tan ben explicat i dut al nostre terreny, que tanca molt bé el disc.
 
El directe seguirà amb la mateixa estètica que tenia aquest últim tour, però incloent-hi les noves cançons? O heu fet alguna variació?
Amb el directe, no sé com ens ho fem, però cada any ens intentem complicar més. Entre els artistes més urbans hi ha aquest estereotip que els grups només van amb bases i que no van amb instrumentistes, i això a molta gent li sembla un crim contra la música. Doncs ja no ens podran dir això, perquè aquest any anem amb músics i deixem enrere aquest estigma. És un repte per a nosaltres, però evidentment cada any volem arribar a un nivell superior, i si no ens volen dir músics perquè no toquem instruments, almenys ens podran dir artistes perquè portem una proposta musical sòlida.