Ítaca Band comencen la gira penjant un cartell que els és habitual, el d'entrades exhaurides. Aquesta vegada ompliran durant dues nits consecutives (la d'avui i la de demà) la sala Apolo de Barcelona per presentar les cançons del seu nou disc, Explosiva (Halley Records, 2017). El públic més jove els ha enlairat fins a la primera línia de l'escena musical catalana, omplint els seus concerts de fidels seguidors d'un grup que amb Rema (Propaganda pel Fet!, 2013) i Temerario (PpF!, 2015) ha aconseguit que les seves cançons siguin els himnes amb els quals se senten reflectits. Ara només els queda rendir-se a aquesta nova explosió musical.



Com ha anat l'estrena sota la pluja del Viñarock de les cançons d'Explosiva (Halley Records, 2017)? Més enllà del petit tastet del dia de Sant Jordi a la Damm, era el primer bolo que fèieu...
Albert García (veu): Vam tenir molt bones sensacions, va ser molt guai.
Pere Mercader (teclat i lletres)​: Va ser espectacular perquè va començar a ploure i la gent es va quedar. No se’n va anar ningú. Amb les cançons antigues vam flipar de com cantaven, i fins i tot amb les noves.
A.G: Doncs a mi em van sorprendre sobretot les noves. Feia una setmana que havia sortit el disc, i estàvem lluny de casa. Que cantés... Es va petar molt. Va ser molt guai.
Kel Sangüesa (baix): Vam acabar tots els concerts molt contents, ens estimàvem… Va ser una nit supermaca. Va ser d'aquests concerts que ajuden a fer cohesió.
P.M: Jo em vaig emocionar en més d’un moment del concert.

Els sold outs d’inici i final de gira demostren la vostra gran capacitat de convocatòria...
K.S: És molt bèstia perquè vam fer el primer sold out de la primera sala Apolo abans d’entrar a l'estudi. Entràvem a gravar i ja el teníem. Hem d’estar tan agraïts d’això... És una injecció de moral molt gran.

I això us feia entrar espantats a gravar aquest nou disc?
K.S: És una responsabilitat.
P.M: Potser per primer cop hem entrat pensant que hi havia unes expectatives sobre el que estàvem a punt de fer. Fins ara no hi eren, amb Temerario (Propaganda pel Fet!, 2015), que és el disc que ens ha fet més coneguts...
K.S: No sentíem que la gent ho estava esperant. No hi havia questa responsabilitat. Però per altra banda, és el disc que més hem treballat abans i anàvem més segurs a l'estudi. Estava tot més tancat.
P.M: Per primer cop hem treballat amb un productor, el Genís Trani.

Quines coses del disc no serien així si no les haguéssiu gravat amb en Genís?
P.M: Segurament no ens hauríem atrevit a buscar emocions diverses. Hem fet cançons més lentes, més pausades, més tranquil·les, però buscant que arribin més.
A.G: Buscant el que realment demanava la cançó. Quan portes un any tocant les cançons costa ser objectiu, perds la noció de la cançó. Al final la figura del productor és la d'una persona que objectivament mira només per la cançó i no des de l’òptica del músic.
K.S: No tenim pressa. Abans sempre teníem pressa: havien de pujar ràpid. Aquí ens permeten que les coses portin el seu ritme i que hi hagi emocions que pesin.
P.M: Hem volgut fer el disc més tranquil d’Ítaca Band, però farem el directe més canyero d’Ítaca Band.

El directe és el vostre màxim exponent...
A.G: Sempre adaptem les cançons al directe. Amb aquest disc… si no hauríem de posar cadires. O fer com els indies que fan cinquanta minuts de concert.
K.S: El nostre públic sempre vol molta canya al directe. Ens hem trobat fent una cançó molt lenta i veure’ls preparar una olla. És guai perquè alhora estan molt connectats i tenen molta energia. Però teníem molt clar que si fèiem el directe tal com és al disc seria una decepció. Hi faltaria alguna cosa.
P.M: Per això hem fet que tingui un directe amb molta canya.