Entrevista

Qui són els Roller Disco Combo i per què els hauries de conèixer

Us descobrim aquest quintet de melòmans de l'indie que s'han trobat a la quarantena i volent fer el disc més rodó de les seves vides

El proper 15 de desembre preenten el seu disc de debut, 'Things under control', a la sala Begood de Barcelona

| 08/12/2017 a les 14:21h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Roller Disco Combo, entrevista
Roller Disco Combo
Roller Disco Combo | Arxiu de la banda
Qui sou Roller Disco Combo? D'on sortiu, quan comenceu i per què us decidiu a fer un grup?
RDC: Som els germans Adri i Chris Garrido a les veus i a les guitarres, Coque Piña a la guitarra, Eric Jordi al baix i David Arés a la bateria. L’Adri, en Chris i l'Eric havien format part de Valero, en Coque de Haddock’s Orphans i en David de Galactus i els Skarabajos (de Mallorca). En David i jo (Coque) som la secció mallorquina del grup (tot i que ja fa una vintena d’anys que vivim aquí a Barcelona). El grup parteix de la iniciativa dels tres que componem les cançons, l’Adri, en Chris i en Coque. Ens passarem una bona temporada posant en comú les nostres composicions, gravant demos, i el mateix material ens va empènyer a “reclutar” l’Eric i en David per formar un quintet amb vocació elèctrica. 

Teenage Fanclub és la vostra influència capital? Va ser d'alguna manera el punt de partida, o les similituds van sorgir de manera natural?
Els Teenage són un grup que ens xifla a tots, un d’aquests grups que gairebé no admeten discussió però que al final formen part d’un imaginari pop que va més enllà d’ells, on ens sentim inclosos i identificats. No hi ha intenció de seguir una via Teenage, ni ho pretenem, ni podríem, de fet, perquè som més difosos i variables, menys persistents en una única idea pop… Segons la cançó, derivem per la textura que ens ve de gust, tot i que “This is it” té una dinàmica i alguns punts de confluència amb els TFC que no hem volgut dissimular. Sí que sospitem que la gent que segueix els Teenage té una oïda més receptiva cap a la nostra proposta. Al final, coincidim amb ells en la vocació de perseguir composicions rodones, la cançó perfecta, aspirem a aconseguir la gran melodia i el goig per sentir les cordes d’una guitarra, i seguim els valors d’una genealogia musical ben identificada i que respon a grups on la presència vocal i les harmonies dels cors són l’ànima: Beatles, Beach Boys, Byrds, Big Star, Kinks, Posies, Elliot Smith… –i quan aturaríem aquesta llista?–. Tots són una presència indubtable en les referències musicals que ens interessen de l’últim mig segle. 


 
Quin és l'al·licient principal per escollir Miqui Puig? Quines són les seves virtuts com a productor?
El fonamental, el seu interès envers nosaltres. Pel grup, pel seu coneixement del medi, i sobretot pel seu bon gust, afegint-hi un detall: el compte pendent amb l’Eric, l'Adri i en Chris, perquè no es va concretar mai un disc que havia de produir als Valero. Faríem llarga la llista de virtuts d'en Miqui, i sonaríem pilotes màxims perquè tenim la creença que sense ell encara no hi hauria disc i potser seguiríem debatent sobre el com, el què i amb qui. Sabíem que era beneficiós i saludable recórrer a la figura externa del productor, algú que fos com un sisè integrant però amb capacitat de veure’ns amb perspectiva. Amb en Miqui la vam trobar, i ens ha ofert justament el que necessitàvem per portar el Things under control a bon terme: adequació, pragmatisme, implicació i entusiasme.

Quines diferències trobeu en tenir un grup abans i després dels quaranta? La manera de prendre's el projecte és diferent? I de fer els temes o les lletres?
Moltes coses no hi tenen res a veure. Amb menys de vint anys, amb els primers grups, no t’importa res més que tocar, on i com sigui. A festes, instituts, bars, a tot arreu. Vint anys després no és així. És clar que ens agrada tocar, però som més curosos en l’esforç, en compaginar-ho amb les nostres vides familiars. També m'atreviria a dir que en gaudim molt més, tenim molt més clar el que fem, es té molta més consciència del valor del temps, som més exigents amb les composicions i hi participem fent sacrificis perquè veiem un valor en el que estem creant. I també gaudim molt més de la dimensió musical des de l’inici, l’acte íntim de creació, la posada en comú i la feina de desenvolupament en equip. És un gaudir més ple d’aquest misteri musical. Afortunadament fem anys i els podem explicar, i la maduresa que se’ns suposa es reflecteix a les decisions creatives, a l’ambició d’excel·lència de les composicions, a la càrrega de les lletres, però gaudint-ne tant o més que fa vint anys.

Quina ha estat la rebuda del disc en els vostres cercles?
Som tot just a l’inici, però no neguem que estem contents. Està sonant i estem rebent molts bons feedbacks, alguns d’aquests que et fan una il·lusió especial. Dins les nostres possibilitats, confiem que el disc tingui el moviment i l’oportunitat de ser escoltat. Al final l'únic que volem és tenir una excusa per poder tocar en directe i, sobretot, tenir temps per treballar plegats i gravar el nou material que ja ens piula pel cap.

Com va anar el concert a Madrid i què espereu del de Barcelona?
El concert de Madrid va ser el 18 de novembre a la Fotomaton, un lloc amb caliu, que sonava molt bé, i per fer justícia amb el títol de l’àlbum va coincidir amb el derbi (Atletic - Real Madrid), així que “tot sota control”. El 15 de desembre ens toca fer la presentació a la sala Begood de Barcelona, que és jugar a casa, com també, en certa manera, ho serà el 27 de gener a Palma, a la Casa Planas. El que esperem és que siguin un bon punt de partida per anar ensenyant el Things under control per arreu, ja que ara intentem concretar dates a Vic i València, per exemple. 

Roller Disco Combo. Foto: Arxiu de la banda


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El músic de Sant Feliu de Llobregat va presentar el seu disc "Ara som gegants" a la muntanya del Tibidabo
Valtonyc al Festival Strenes de Girona
Valtonyc al Festival Strenes de Girona | Xavier Mercadé
01/01/1970
Parlem amb una de les represetants del grup de suport al raper mallorquí, un dia després d'haver assistit a l'acte al Parlament Europeu
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El documental es podrà veure per la petita pantalla el 28 de maig a les 22 h
Fotograma del videoclip de Mascarats
Fotograma del videoclip de Mascarats
01/01/1970
Al clip hi apareixen Jordi Borràs, Gabiel Rufián, Mireia Boya, Montse Venturós, Joan Coma i representants d’organitzacions a favor de la República
Captura del videoclip
Captura del videoclip | Arxiu de l'artista
01/01/1970
En el marc del col·lectiu No Callarem, el món dels cantautors s'uneix per presentar un videoclip de denúncia a les repressions de l'Estat | Sílvia Tomàs, Opoloh, Sisu, Mateoólika, Ual·la i Lidia Uve són alguns dels músics que apareixen a la cançó