La Tria

Miquel Vilella: «La cançó que provoca empatia fa el món més gran»

El cantautor reusenc troba en la figura de Hank Williams la seva gran influència

Recuperem la seva tria de cançons publicada a l'Enderrock d'octubre

| 02/12/2018 a les 17:00h
Especial: La Tria
Arxivat a: Enderrock, Hank Williams, Miquel Vilella, La Tria
Miquel Vilella
Miquel Vilella | Maria Ramírez
Autor del notable disc La línia màgica (MET, 2017) el músic reusenc Miquel Vilella confessa que per compondre s’inspira en el so del power-pop clàssic deutor de Joe Jackson, Nacha Pop, XTC i Els Pets post-Bon dia, però que va ser la música country la que va provocar que agafés la guitarra i es posés a escriure cançons. Repassem amb ell les deu cançons i l'artista que més l'han inspirat.

Les 10 cançons


Hank Williams com a ídol
Quin és l’artista que més t’ha influenciat?

Miquel Vilella: L’artista que em va plantejar el repte de fer cançons va ser el cantant nord-americà de country Hank Williams. Fins aleshores, només veia la música com a instrumentista, no com a autor.

Què és el que més et va captivar d'ell?
M.V.: Com Elvis Presley, Hank Williams tenia un talent basat exclusivament en la intuïció. El do en estat pur. Tenia la capacitat d’escriure sobre temes tan complexos com la moral i la fe perduda, amb una síntesi i concreció que el van fer un artista molt accessible.

Més enllà de la música, aquest artista també t’ha influenciat vitalment?
M.V.: Absolutament. Ambicionar fer bones cançons pop és equivalent a saber gestionar la síndrome de Peter Pan amb el mestratge. La cançó que provoca empatia fa el món més gran. I suposo que quan et dediques a fer cançons és perquè en algun moment el teu món s’estava fent petit.


De Hank Williams, quin és el teu disc preferit?
M.V.: És impossible triar en una obra tan bona com curta. Però sí que reivindico les gravacions que va fer amb el pseudònim de Luke the Drifter. Amb el disc Hank Williams as Luke the Drifter (MGM, 1994) va abandonar completament la melodia per limitar-se a recitar petites vinyetes costumistes. És meravellós! També he estudiat les seves gravacions en directe que s’han conservat, i que per sort són moltes. Escoltant el material vaig aprendre que la musicalitat ha d’estar al mateix nivell que la semàntica de la paraula perquè el que és bo sembli senzill i per tant sigui música rellevant.

Com creus que ha quedat reflectida la seva influència en la teva obra?
M.V.: Es fa difícil de dir en primera persona. Suposo que en la disciplina de buscar sempre la màxima concisió en les lletres i melodies, i en no parlar del meu desamor sinó del desamor que observo.

Podeu llegir l'entrevista sencera a l'"Herois Particulars" de la revista impresa d'octubre.
 

'Hank Williams as Luke the Drifter' Foto: Portada de l'àlbum


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais