Obituari

Mor el compositor Joan Guinjoan

Guinjoan era una de les figures europees més importants en l'univers de la música contemporània

Amb la seva mort als 87 anys ha deixat un llegat de més d'un centenar d'obres

| 02/01/2019 a les 09:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Joan Guinjoan, contemporània
Joan Guinjoan
Joan Guinjoan | Arxiu 440Clàssica
Joan Guinjoan va néixer a Riudoms (Baix Camp) el 28 de novembre del 1931. Compositor, pianista i director, és, sense dubte, una de les figures més rellevants de la música catalana i europea de la segona meitat del segle XX. Estudia amb Cristòfor Taltabull i amb Pierre Wissmer a París, on s’amara de les tècniques d’avantguarda i s’inicia en la creació amb mitjans electroacústics. La preocupació per les possibilitats d’especulació tímbrica marca la seva primera etapa com a compositor, durant la qual compagina la creació amb la direcció del conjunt, que ell mateix funda, Diabolus in Musica, que encoratja l’estrena de noves partitures i difon l’obra dels clàssics del segle XX.

L’evolució del seu llenguatge el porta cap una etapa de major expressivitat, claredat i perfecció formal, en la qual la rica paleta orquestral, la vitalitat rítmica i la riquesa tímbrica es converteixen en senyals d’identitat d’una música cada cop més càlida, subtil i imaginativa. Entre les seves creacions destaquen Ab Origine (1974), d’irresistible atractiu tímbric; la bellíssima Música per a violoncel i orquestra (1975), l’impactant Hommage a Carmen Amaya, una de les seves obres més importants, estrenada per Percussions de Satrsbourg; el Concert per a piano (1983); el quartet amb piano Self-Paráfrasis (1997); la gran Simfonia n. 2 ‘Ciutat de Tarragona’ (1999); Verbum (Genoma in Música) (2003); l’excepcional Concert per a clarinet (2004) i Gaudí, la seva primera i única òpera, escrita el 1992 i estrenada el 2004 al Gran Teatre del Liceu. Dins d’aquesta partitura brilla amb llum pròpia el ballet “Trencadís”, obra mestra d’opulent virtuosisme orquestral. També va establir diàlegs amb amb el món de la ciència (Tercera simfonia ‘Sincrotó Alba’, 2010) i de la tradició (Arrels, 2008).

El 1993 funda el Concurs Internacional de Composició ‘Ciutat de Tarragona’. El 1995, la Generalitat de Catalunya el guardona amb el Premi Nacional de Música i el 2004, rep el Premio Iberoamericano de la Música Tomás Luis de Victoria, guardó equivalent al Cervantes de les lletres. Entre els innombrables reconeixements, destaquen el programa Carta Blanca a Joan Guinjoan (2012) i el fet d’haver estat el primer compositor resident del Palau de la Música Catalana, la temporada 2012-13.

Contingut relacionat


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Traginada
Traginada | Arxiu Traginada
El concert commemora el quarantè aniversari del primer disc del grup de folk menorquí
Mascarats
Mascarats | Arxiu grup
Estrenem el videoclip de "Portes sense panys", un tema que parla sobre la realitat de les persones refugiades | El segon disc de la formació es publicarà el proper 23 de gener
Cobla Catalana dels Sons Essencials
Cobla Catalana dels Sons Essencials | Arxiu formació
La Cobla Catalana dels Sons Essencials presenta el seu quart disc a Barcelona el 18 de gener al CAT de Gràcia
Mascarats
Mascarats | Arxiu grup
Estrenem el videoclip de "Portes sense panys", un tema que parla sobre la realitat de les persones refugiades | El segon disc de la formació es publicarà el proper 23 de gener
Cabot
Cabot | Laura G. Guerra
El quartet de Marratxí ultima els detalls per a la sortida del seu primer disc a final de mes | Estrenem el videoclip de la cançó que dona títol a l'àlbum