Obituari

Mor el compositor Joan Guinjoan

Guinjoan era una de les figures europees més importants en l'univers de la música contemporània

Amb la seva mort als 87 anys ha deixat un llegat de més d'un centenar d'obres

| 02/01/2019 a les 09:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Joan Guinjoan, contemporània
Joan Guinjoan
Joan Guinjoan | Arxiu 440Clàssica
Joan Guinjoan va néixer a Riudoms (Baix Camp) el 28 de novembre del 1931. Compositor, pianista i director, és, sense dubte, una de les figures més rellevants de la música catalana i europea de la segona meitat del segle XX. Estudia amb Cristòfor Taltabull i amb Pierre Wissmer a París, on s’amara de les tècniques d’avantguarda i s’inicia en la creació amb mitjans electroacústics. La preocupació per les possibilitats d’especulació tímbrica marca la seva primera etapa com a compositor, durant la qual compagina la creació amb la direcció del conjunt, que ell mateix funda, Diabolus in Musica, que encoratja l’estrena de noves partitures i difon l’obra dels clàssics del segle XX.

L’evolució del seu llenguatge el porta cap una etapa de major expressivitat, claredat i perfecció formal, en la qual la rica paleta orquestral, la vitalitat rítmica i la riquesa tímbrica es converteixen en senyals d’identitat d’una música cada cop més càlida, subtil i imaginativa. Entre les seves creacions destaquen Ab Origine (1974), d’irresistible atractiu tímbric; la bellíssima Música per a violoncel i orquestra (1975), l’impactant Hommage a Carmen Amaya, una de les seves obres més importants, estrenada per Percussions de Satrsbourg; el Concert per a piano (1983); el quartet amb piano Self-Paráfrasis (1997); la gran Simfonia n. 2 ‘Ciutat de Tarragona’ (1999); Verbum (Genoma in Música) (2003); l’excepcional Concert per a clarinet (2004) i Gaudí, la seva primera i única òpera, escrita el 1992 i estrenada el 2004 al Gran Teatre del Liceu. Dins d’aquesta partitura brilla amb llum pròpia el ballet “Trencadís”, obra mestra d’opulent virtuosisme orquestral. També va establir diàlegs amb amb el món de la ciència (Tercera simfonia ‘Sincrotó Alba’, 2010) i de la tradició (Arrels, 2008).

El 1993 funda el Concurs Internacional de Composició ‘Ciutat de Tarragona’. El 1995, la Generalitat de Catalunya el guardona amb el Premi Nacional de Música i el 2004, rep el Premio Iberoamericano de la Música Tomás Luis de Victoria, guardó equivalent al Cervantes de les lletres. Entre els innombrables reconeixements, destaquen el programa Carta Blanca a Joan Guinjoan (2012) i el fet d’haver estat el primer compositor resident del Palau de la Música Catalana, la temporada 2012-13.

Contingut relacionat


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais