Obituari

Mor el compositor Joan Guinjoan

Guinjoan era una de les figures europees més importants en l'univers de la música contemporània

Amb la seva mort als 87 anys ha deixat un llegat de més d'un centenar d'obres

| 02/01/2019 a les 09:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Joan Guinjoan, contemporània
Joan Guinjoan
Joan Guinjoan | Arxiu 440Clàssica
Joan Guinjoan va néixer a Riudoms (Baix Camp) el 28 de novembre del 1931. Compositor, pianista i director, és, sense dubte, una de les figures més rellevants de la música catalana i europea de la segona meitat del segle XX. Estudia amb Cristòfor Taltabull i amb Pierre Wissmer a París, on s’amara de les tècniques d’avantguarda i s’inicia en la creació amb mitjans electroacústics. La preocupació per les possibilitats d’especulació tímbrica marca la seva primera etapa com a compositor, durant la qual compagina la creació amb la direcció del conjunt, que ell mateix funda, Diabolus in Musica, que encoratja l’estrena de noves partitures i difon l’obra dels clàssics del segle XX.

L’evolució del seu llenguatge el porta cap una etapa de major expressivitat, claredat i perfecció formal, en la qual la rica paleta orquestral, la vitalitat rítmica i la riquesa tímbrica es converteixen en senyals d’identitat d’una música cada cop més càlida, subtil i imaginativa. Entre les seves creacions destaquen Ab Origine (1974), d’irresistible atractiu tímbric; la bellíssima Música per a violoncel i orquestra (1975), l’impactant Hommage a Carmen Amaya, una de les seves obres més importants, estrenada per Percussions de Satrsbourg; el Concert per a piano (1983); el quartet amb piano Self-Paráfrasis (1997); la gran Simfonia n. 2 ‘Ciutat de Tarragona’ (1999); Verbum (Genoma in Música) (2003); l’excepcional Concert per a clarinet (2004) i Gaudí, la seva primera i única òpera, escrita el 1992 i estrenada el 2004 al Gran Teatre del Liceu. Dins d’aquesta partitura brilla amb llum pròpia el ballet “Trencadís”, obra mestra d’opulent virtuosisme orquestral. També va establir diàlegs amb amb el món de la ciència (Tercera simfonia ‘Sincrotó Alba’, 2010) i de la tradició (Arrels, 2008).

El 1993 funda el Concurs Internacional de Composició ‘Ciutat de Tarragona’. El 1995, la Generalitat de Catalunya el guardona amb el Premi Nacional de Música i el 2004, rep el Premio Iberoamericano de la Música Tomás Luis de Victoria, guardó equivalent al Cervantes de les lletres. Entre els innombrables reconeixements, destaquen el programa Carta Blanca a Joan Guinjoan (2012) i el fet d’haver estat el primer compositor resident del Palau de la Música Catalana, la temporada 2012-13.

Contingut relacionat


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ivette Nadal
Ivette Nadal | Juan Miguel Morales
Estrenem una cançó d'Ivette Nadal que es podrà sentir en directe durant la primera de les projeccions del cicle 'Cinema i Cançó'
Möndo Loco
Möndo Loco | Arxiu grup
Avancem la cançó "Trenca amb el compàs", un tema que s'inclourà en l'àlbum 'Dueños de Nada', que es publica demà
Xavier Baró
Xavier Baró | Juan Miguel Morales
Estrenem el romanç "Primavera a la tardor", del cantautor de Ponent
Joana de Diego
Joana de Diego | Arxiu de l'artista
Estrenem el primer avançament en forma de videoclip del duet | Els músics estan preparant el seu EP de debut
Fotograma del videoclip
Fotograma del videoclip
La cançó és iniciativa de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i vol commemorar els seus divuit anys d'existència | Hi participen grups com Pepet i Marieta, La Pegatina, El Diluvi i Ebri Knight, entre d'altres