Entrevista

Yago Alcover (Univers): «Amb el segon disc va començar a acabar-se tot plegat»

La banda barcelonina s'acomiada aquest divendres dels seus seguidors amb un concert a la sala Vol

| 13/06/2019 a les 19:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Heather, sala Vol, Famèlic, indie, La Pedregada, entrevista, Univers, Tercer Sol
Univers
Univers | Arxiu de l'artista
Quan un grup diu que ho deixa ja se'n pot començar a parlar en passat, i és una llàstima. Univers van estar actius a partir del 2012: set anys, dos discos, quatre referències més en forma de singles o EPs i concerts arreu de la península, Anglaterra, els Estats Units, Mèxic... Aquest quartet barceloní va marcar una època per a molts fans del pop sorollós i ara sembla que ha arribat el moment d'acomiadar-se dels escenaris per sempre. El retrat d'aquells anys daurats i les causes de la dissolució les comentem amb el guitarrista i veu Yago Alcover, que ens respon unes preguntes.

Per què ara?
Yago Alcover: En realitat la decisió estava presa de feia temps. Segurament des del moment en què l’Edu (Eduard Bujalance, guitarra i veus) i l’Aitor (Bigas, bateria) tenien ganes de provar coses noves. Creien que per provar-les havien de tancar pàgina. No ens vam posar d’acord llavors i bé... Univers és un projecte en què vam posar molta energia, ho vam donar tot. Però no sempre ha estat fàcil, perquè tots tenim les nostres feines i els nostres altres projectes. I ara que vam publicar el senzill Matèria corrupta (MOM Records, 2019) vam pensar que era un bon moment per tancar pàgina.

Univers va irrompre amb molta força. Vau fer molt de soroll amb els vostres primers senzills: Paral·lel (autoeditat, 2012) i La pedregada (Famèlic, 2012), i ja després amb el primer disc, L’estat natural (Famèlic, 2014).
Sí. De fet vam aconseguir coses amb Univers que no havíem aconseguit amb els nostres altres projectes. Per exemple, vam fer una gira per Mèxic, cosa que no havíem fet amb cap altra banda. I encara que sigui anecdòtic, revistes com Rockdelux van triar La pedregada com el millor single de l’any 2012.

Alguns de vosaltres veníeu de grups com Mujeres o Aliment, però sí que hi va haver un moment en què semblava que Univers s’estava menjant la resta de projectes.
El nostre primer disc, L’estat natural, va estar molt a punt de publicar-se als Estats Units. Un disc d’indie-rock cantant en català als Estats Units segurament hauria estat de les primeres vegades que això hauria passat. I va ser més sorprenent encara pel fet de ser un projecte tan singular amb tant poc a veure amb tot el que s’estava fent llavors per aquí.


Éreu una banda d’indie-rock en català amb uns referents, cert, força allunyats dels de la gran majoria.
Un grup amb un so molt britànic amb la mirada molt posada en les bandes del moviment C86 o grups coetanis com Crystal Stilts o Veronica Falls. O el segon disc, Limit constant (Famèlic, 2016), que té un so més fosc i proper al postpunk. Quedarem allà com un projecte força singular.

Us ha quedat res per fer?
Podem estar molt contents de tot el que hem aconseguit. Sí que m'hauria agradat que el segon disc hagués sortit més rodó del que va sortir. Ens acabàvem de refer d’un cop molt fort com va ser que marxés el Pau (López, baix). Ens vam refer, però va costar molt que sortís. Vam trigar gairebé un any a publicar-lo. I quan per fi va sortir, no va tenir la recompensa que crec que mereixia: va costar molt que aparegués als mitjans, que els programadors ens tinguessin en compte... No va tenir, ni molt menys, la repercussió del primer. És més, crec que hi ha gent que encara no sap que vam publicar un segon àlbum. Crec que, en part, aquí va començar a acabar-se tot plegat.

I al contrari, quin és el millor record que guardes del grup?
Un pot ser la gira per Mèxic. Un altre, curiosament, és que Univers sempre va funcionar molt bé a Madrid. Tant a l’Edu amb Aliment com a mi amb Mujeres ens va costar molt que ens anés bé a Madrid. Però amb Univers, cantant en català, ho vam petar des de l’inici. Recordo que vam tocar al Madrid Pop Fest amb un munt de bandes xules guiris; aquell el considero un dels millors concerts de la nostra història. Sense oblidar-nos de la nostra primera gira per Anglaterra. Univers va ser un invent que ens vam treure de la màniga entre uns quants de diferents grups, i hi vam dedicar tanta energia com a les nostres altres bandes i vam tenir la sort de viure un munt de coses guapes.

L'últim concert d'Univers serà aquest divendres 14 de juny a la sala Col del Poblenou. S'acomiaden dels escenaris acompanyats de Tercer Sol i Heather, i les entrades per a les actuacions ja s'han esgotat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais