En la presentació de la 20a edició de l’Acústica l’any 2023, el director del festival, Xavi Pascual, assegurava que l’Acústica “vol ser una fotografia d'allò que passa musicalment a Catalunya”. La frase tenia especialment sentit perquè la direcció artística havia estat capaç d’intuir els canvis de tendències del pop en català d'aquell moment i va aconseguir reunir les 4 propostes més destacades del nou pop urbà que llavors emergia: The Tyets, Figa Flawas, Mushka i Julieta. 

Jo mateix vaig parlar de canvi de cicle en la crònica de la jornada de divendres d’aquella vintena edició, en què els concerts més multitudinaris de la nit van ser els de Figa Flawas i The Tyets. Ara, tan sols tres anys després, la realitat va ser ben diferent. Tot i l’ampli públic que hi havia a Plaça Catalunya escoltant 31 FAM a mitjanit, la música urbana no va tenir un paper  tan central, i les guitarres de grups com Dan Peralbo i el Comboi, Sopa de Cabra i La Ludwig Band van ser les clares protagonistes d’una nit que, com en aquell 2023, evidenciava un canvi de cicle en el pop català. 

La nit va començar amb els concerts de dues cantants empordaneses com Joina i Carlota Giró, i després, mentre l’exconcursant d’Operación Triunfo Max Navarro mostrava les seves noves cançons –com "Estrelles" i "Inigualable"– a la plaça de Catalunya, Dan Peralbo i el Comboi començaven a oferir les seves cançons enèrgiques i arrauxades a la plaça de la Palmera. El carisma i el punt de bogeria de Peralbo juntament amb el bon fer interpretatiu van fer que el concert sigui sempre divertit, imprevisible i amb el punt necessari de sensibilitat quan fa falta.
 
El grup guanyador del Sona9 2021 va combinar temes del darrer disc Quin goig (Montgrí, 2026), com "Pingüins –dedicada als fills únics– i "Si Déu vol"; amb temes del primer llarga durada homònim com "Quin panorama" –amb què van obrir el directe–, "Tot allò que vaig sentir", "Com es mou", o fins i tot temes que ja tocaven en l'etapa del Sona9 com "Margarita". Tot i que no els va jugar al seu favor tocar a la mateixa hora que Sopa de Cabra –que actuava a la Rambla–, el grup va ser capaç de reunir un bon nombre de gent i, sobretot, de congregar la legió de fans més fidels que no van parar de cridar i corejar cada una de les lletres del seu repertori.

Precisament, Sopa de Cabra va signar el que segurament va ser el concert més multitudinari de la nit a la Rambla. Els seus himnes atemporals van fer que el centre neuràlgic de Figueres s'omplís tant d'adolescents i joves com de tota la generació que va créixer amb Sopa a principis dels noranta. La nit va estar marcada pels grans himnes que formen part indestriable del cançoner del país, com "L'Empordà", "Tot queda igual", "No tinguis pressa", tot i que la banda capitanejada per Gerard Quintana també va recuperar temes més recents com "Cercles", del disc de retorn del 2015 (RGB Suports). Per al final, van reservar dos dels seus temes més estimats pel públic: "El far del sud" i "Camins".
 
La nit va continuar amb el concert de 31 FAM a la plaça Catalunya i, tot seguit, va ser el torn de Malifeta a la plaça de la Palmera i de La Ludwig Band a la Rambla. El sextet barceloní era un dels grans reclams d'aquesta edició del festival, gràcies a l'enorme èxit tant del nou disc Pel barri es comenta (L'animeta, 2026), com de "Xavier, el tècnic de so". El concert, com tots els de la gira, va repassar pràcticament tots els temes d'aquest darrer disc, a més d'alguns clàssics de Gràcies per venir (The Indian Runners / Ceràmiques Guzmán, 2023), com "El meu amor se n'ha anat de vacances" o "Manela, no vull currar per vostè". En canvi, de La mateixa sort, tan sols van recuperar la coneguda "S'ha mort l'home més vell d'Espolla". 

Més enllà del notable rodatge que ha anat adquirint la banda al llarg de la gira, segurament el més sorprenent és l'evolució conceptual de La Ludwig Band. Tot i que les melodies i els rifs de figures com Dylan i Springsteen continuen apareixent en les seves cançons, la sensació és que en els seus primers discos eren molt més a prop de la contracultura dels setant de Pau Riba i Sisa, mentre ara encarnen un pop-rock molt més transversal com el dels Beatles.
 
Els concerts de l'Acústica van manifestar ahir un canvi d'etapa en la música mainstream en català. Però a diferència del 2023, en què es veia de forma cristal·lina quins grups i quines tendències eren en auge, aquesta vegada és una incògnita saber quines seran les noves tendències del mainstream català, al que encara cal sumar-li la fi d'Oques Grasses a principi d'octubre. Només el temps dirà.