Aquest divendres ha mort Martín Rodríguez, conegut per ser el bateria de Sangtraït, d'una aturada cardíaca a Figueres. La seva llarga barba es va fer molt popular entre els seguidors de la banda. El bateria es va incorporar a una banda que ja funcionava però que encara no havia tret el primer disc. Diu la llegenda que van ser ell mateix i Lupe Villar els qui van anar a Picap per convèncer Joan-Carles Doval que els tragués un disc. Finalment el disc Els senyors de les pedres va sortir a la llum el 1988, amb cançons emblemàtiques com la que dona nom al disc o "El vol de l’home ocell".

L’aventura amb Sangtraït va durar encara catorze anys més i va deixar set discos d’estudi i dos directes. La dissolució –juntament amb la de  Sopa de Cabra i la mort de Carles Sabater– marquen el final del que s’anomenà 'rock català'.

Després d’anys sense presència pública, Martín Rodríguez estava involucrat en dos projectes musicals que compartia amb antics components de Sangtraït: Los Guardians del Pont (amb Quim Mandado i l’exTerratrèmol Joan Cardoner) i Barbablanca (amb Josep M. Corominas).

Martín Rodríguez havia nascut a Cumbres Mayores (Huelva) el 14 de setembre de 1955 i havia arribat a Figueres amb 14 anys.
 

Sangtraït. Foto: Teresa Pou
 

Discografia essencial de Martín Rodríguez

Amb Rockson:
Heavy Metal (Contact, 1983)
Herederos del rock (Picap, 1984)
AM/FM (Picap, 2003)

Amb Sangtraït:
Els senyors de les pedres (Picap, 1988)
Terra de vents (Picap, 1990)
L'últim segell (Picap, 1991)
Al Palau Sant Jordi (Picap,1992)
Contes i llegendes (Picap, 1993)
Eclipsi (Picap, 1995)
Noctàmbulus (Picap, 1997)
L'altre cantó del mirall (Picap, 1999)
L'últim concert (Picap, 2002)

Amb Los Guardians del Pont:
Rockferatu (Picap, 2010)
Sancta Sanctorum (Picap, 2013)
Camí d'Hiperbòria (SBD, 2017)

Amb Barbablanca:
Un tro a la nit (Picap, 2017)