L'elegància solemne del Palau de la Música i la festa desimbolta de Buhos semblaven mons oposats, però ahir, 14 de novembre, van encaixar a la perfecció en el concert del 20è aniversari del grup. En el marc del festival Guitar BCN 2026, el grup de Calafell va fer vibrar l’obra de Domènech i Montaner amb un sold out, i va comptar amb convidats de la talla de Lluís Llach per repassar la seva trajectòria: vuit discos publicats i grans èxits com "Volcans" –disc de platí– o "Barcelona s'il·lumina" –disc d'or–.

Les butaques del Palau es van omplir de famílies senceres: pares amb fills de diverses edats que han crescut amb les lletres del grup. També hi havia parelles per a qui, a jutjar per les mirades i abraçades compartides, els concerts de Buhos havien estat l’escenari de la seva història d’amor.
 

Amb lemes com “Només nosaltres, les cançons i vosaltres” i “sense mòbils, algoritmes ni xarxes socials”, Buhos va obrir el concert amb un to íntim i personal. El cantant Guillem Solé, amb el seu estil característic, duia un barret negre d’ala ampla, que anava a conjunt de la corbata negra descordada i l’americana. La resta del grup en compartien el modelet, excepte el barret.

El concert, plantejat en ordre cronològic, va arrencar amb "Nen dels 80". Solé anava narrant la història darrere de gairebé cada tema: “Aquesta sonava a Ràdio Calafell perquè el locutor era amic nostre, i després ja sonava per tot el país”. Després d’interpretar "Brama", va donar pas a "Birres" recordant els vells temps: “Abans, al Penedès no hi havia quasi res del que hi ha ara, però hi havia cerveses fredes i grups que feien música reivindicativa!”, va exclamar, lamentant que avui dia ni la cervesa dels bars és tan freda ni la “canalla” que puja fa música tan compromesa. Tan bon punt va començar a sonar la cançó, el públic va arrencar a aplaudir al ritme de la música, encara des de les butaques. Un dels moments més espectaculars i emotius, però, va ser amb la cançó "Barcelona s’il·lumina", quan tot el Palau es va omplir d’un mar de llanternes de mòbils combinades amb els reflexos de colors que entraven pels vitralls de l'emblemàtic edifici barceloní.
 


UN CONCERT PLE DE CONVIDATS
A continuació, Mark-e, de Doctor Prats, va pujar a l’escenari per acompanyar Buhos a "Transmets energia", ja que, segons Guillem Solé, és una cançó que algunes persones deien que “tenia un estil Doctor Prats”. A més, el cantant calafellenc va confessar que no van promocionar gaire aquesta cançó, i no en van fer ni videoclip, però quan anaven als concerts, tothom la cantava amb un entusiasme sorprenent.

Després d’"El temporal", va sonar "Volcans", i aquest va ser el punt d’inflexió on tothom es va posar de peu, amb la indirecta de Solé: “deu ser molt dur estar asseguts, no? No passa res, ja els hem dit que no cremarem les butaques!”. Buhos va fer tremolar el Palau de la Música, perquè el públic es va posar a saltar al ritme de la cançó mentre la cantaven a ple pulmó. I sí, tal com va assegurar el cantant de Buhos, són conscients que “la majoria de grups d’aquest país acaben els seus concerts amb aquest tema”.

Iñigo Etxezarreta, del grup En Tol Sarmiento, va pujar a l’escenari per cantar la cançó del seu propi grup "T'he trobat a faltar", que van versionar en català amb Buhos. Després de "Mil batalles", "El dia de la victòria", "Serà perquè t'estimo", i "Today is the Day", amb Mar Lucas –qui col·laborava ja en la versió d'estudi–, Guillem Solé va treure un cubata a l’escenari i va establir les bases per convertir el prestigiós Palau en un espai de reivindicació i festa.
 

"La nit està que crema" i "Actitud" –una cançó per la qual reben milers de missatges de gent que ha passat per mals moments i que, gràcies a ella, ha pogut tirar endavant– van ser l'avantsala del gran final.

LLUÍS LLACH, DEMPEUS AL PALAU 
Solé va denunciar la corrupció del país mencionant que “l’esperit de Fèlix Millet encara corre pel Palau de la Música”, i llavors, va proclamar: “Hi ha dos tipus de catalans, el que només es queixa, i el que es manté sempre de peu”, i així va anunciar l’entrada de Lluís Llach i Titot (Brams) a l’escenari, a la qual el públic va respondre amb cares de sorpresa i clams d’emoció.

Tots tres van cantar junts "Sempre dempeus", mentre el públic aixecava una trentena d’estelades i alçava el puny enlaire. La banda calafellenca van treure també la seva pròpia estelada,que van deixar sobre l’escenari la resta de l’actuació. I just abans d’anunciar un nou concert a Razzmatazz el 15 de gener, Buhos va cantar "No és Miami" i "El ventilador", amb Sergi Bagó, de Banda Neon.
 

Al final del concert, el públic de platea va protagonitzar un moment especialment tendre, quan Solé va dir que reconeixia cares dels assistents, i quan deia “de Girona” o “de Lleida”, assenyalava persones que somreien i feien que sí amb el cap. L’actuació es va tancar amb l’emotiva "Gràcies" i la banda es va acomiadar, amb una abraçada i "New York" de Frank Sinatra de fons, mentre el públic abandonava les històriques butaques del Palau de la Música.