No cal donar-hi més voltes: quan els ingredients són de primera qualitat, la recepta surt bona. Dalt de l’escenari hi tenim dos músics amb personalitat i trajectòria: la mallorquina Miquela Lladó i el valencià Miquel Gil, acompanyats per a l’ocasió de dos músics extraordinaris Eduard Navarro a la bandúrria, el llaüt i la dolçaina i Jorge Juan Tugores a la guitarra.

Tots dos artistes són imprescindibles a l’hora de traçar la història de la música tradicional i les seves connexions amb la cançó d’autor. Ham format (o formen) part de bandes referencials de l’àmbit de la riproposta: Música Nostra en el cas de Lladó i Al Tall pel que fa a Gil. I tots dos tenen una carrera en solitari que combina elements de la tradició, creació pròpia i musicació de poemes. és a dir, una manera similar d’entendre la seva feina artística i de posicionar-se davant del món.

El concert va demostrar un cop més que quan parlem d’art la matemàtica desapareix. Aquí u (Lladó) més u (Gil) no donen dos sinó força més. No han estat dos concerts junts sinó que les cançons de l’un i de l’altre han anat dialogant i cada cantant ha intervingut en les peces del seu partenaire.
Miquela Lladó va començar la vetllada amb una explicació sobre la música tradicional i com les noves aportacions la mantenien com un gènere ben viu abans d’entonar la peça d’obertura, “Fandango amorós”. Gil li va respondre amb “Amaga l’arbre” i la mallorquina va recórrer al que va dir que era un dels seus poemes de capçalera, “L’amor viu d’esperança”. Amb “L’amor es Déu en barca”, al públic va començar a fer les primeres palmes i dues cançons més tard (entremig van interpretar “Jota llevantina”), amb “Per qui ho necessiti”m va començar a cantar. Aquesta darrera és una peça de Beatriu Herrero ‘Tiu’, filla de Miquela Lladó, amb una tornada emotiva i fàcilment cantable fins i tot per qui no la coneix amb anterioritat.

La recta final en va dur la versió de Gil de “Rosa de paper”, “Dones baixeu, veniu”, “Un bolero a l’Alcúdia”, “Copeo” i “Però Bernat + Peixatera”, la majoria cantades a duet. No hi va haver temps per a gaire més, només el convit a entonar “A la ciutat de Nàpols” mentre el públic havia d’abandonar la sala i que va ser atès només en part: es va cantar, però tothom va romandre a lloc.

Miquela i Miquel han trobat una veta d’or inexhaurible. El públic s’h ha passat bé i els hem vist gaudir a l’escenari. El circuit Folc té programats dos recitals més: l’11 de desembre a l’Espai Orfeó de Lleida i l’endemà a la Capsa de Música de Tarragona. Hi ha arguments artístics més que sobrats per allargar la gira, ara bé, no sabem si les agendes i les inquietuds musicals de l’un i de l’altre ho permetran.