Capítol 61 del recull diari de cançons fetes en confinament. I anem sumant dies i cançons…

Comencem amb l’inefable Ariel Santamaria, el cantautor juantxi de Reus, que ens canta un missatge d’esperança: "Entre tots ho aconseguirem”.



I seguim amb una de les troballes que fan il·lusió. Dionís Olivé (Melodrama) i Elvira Fernàndez es transformen musicalment en Robbie Williams i Nicole Kidman per interpretar “Quelcom estúpid” (“Something Stupid”).



Anem al nord, a Perpinyà. Llamp te Frigui ens ofereix la seva cançó més escatològia: “Pets, rots, llufes i cagalls”.



I com en molts d’aquests reculls, alguna cançó d’Ovidi Montllor. Avui en tenim dues. La primera és una de les peces menys conegudes del cantant d’Alcoi: “Història d’un amic” i la canta Ona Nua.



I la segona ve a càrrec del gran Feliu Ventura i la lletra és el resultat d’unir dos poemes anònims. El títol és prou explícit: “Dos anònims”.



Marc Amat va irrompre ahir al Youtube amb quatre versions de cançons catalanes actuals de Pau Vallvé, Els Amics de les Arts, Ginestà i aquest 'Cel clar', de Ferran Palau.



Àlex Mas segueix versionant. Aquesta és la seva visió del “Qualsevol nit pot sortir el sol” del cantautor galàctic Sisa.



La barcelonina Patricia Paisal uneix la seva a la ja considerable llista de versions de “Gotta be patient" d’Stay Homas.



ZeBrass i Rat presenten aquesta versió confinada de "Lullaby Of Birdland - Confucius".
 


I acabem amb una “Jota del confinament” expressament arribada de les Terres de l’Ebre amb Lo Planter.