Pel que fa a les lletres, els sabadellencs mantenen les experiències personals i l’amor al centre del relat, però per primera vegada també hi mostren el seu costat més reivindicatiu. N’apareixen pinzellades en diferents temes, però on més clarament es veu aquest tarannà és a “Blau” i, sobretot, a “Benz”, en col·laboració amb el navarrès Kiliki, musicalment la cançó més diferent del disc i també la més crítica, posant sobre la taula temes molt actuals, com la violència policial o la crisi de l’habitatge. “Estem farts de la situació política i social que vivim al nostre país”, etziba el grup.
Un dels altres punts clau del disc és tota la gràfica que l’ha acompanyat. Des de les portades de cada un dels senzills, dissenyades pensant en les temàtiques d’aquests, finsa la portada del disc, que inclou una imatge d’un gat anomenat Jimi, que és qui dona nom al disc. “Vam parlar amb un il·lustrador argentí perquè treballés la part gràfica, i se’ns va acudir que havíem de crear un personatge inventat que fos el protagonista de cada tema i portés el fil conductor del disc”, diu Pol Gianacana, “i com que havíem de batejar-lo, se’ns va acudir Jimi, que és un nom que ens representa amb una certa innocència”. Sneaky Flex afegeix que “volíem que fos un personatge del món real, com una ovella enmig s'un grup de llops, i que d’alguna manera, representés com ens veiem a nosaltres mateixos en el món”.
EL MIOL DEL JIMI
“Autoproduir-nos ens ha ajudat a trobar un so propi més pur i diferent a la resta” explica Sneaky Flex. Aquest so, que es mou entre el pop melòdic, l’electrònica i les músiques urbanes, pren un caire diferent a cada tema. “Blau”, “Casa l’àvia”, “Esquena amb esquena” o “Afters” –amb la mexicana Bri!!o– s'apropen més a la balada, amb molta importància de la part instrumental. Alhora, el disc també té una part més urbana, més fidel a la seva essència, com “Sex & Pills” o “Or i plata”. Però on troben el moll del nou so és precisament en aquells temes que estan a cavall entre els dos estils, com la viral “Dorayakis” amb 31 FAM, “No ho sé” o “Imagina”.Una evolució sonora i un nou estil suposen també un canvi en els directes. En les tres darreres gires, Flashy Ice Cream ja havia anat incorporant nous elements als concerts, com un guitarra o un bateria, deixant enrere l’època en què anaven ells sols amb les bases samplejades. “Una banda a l’escenari dona molt més joc, sentim l’energia de manera diferent i ens ho passem molt millor”, assegura Sneaky Flex. “La veritat és que ens ajuda molt portar una banda i també algú que ens faci els cors. Ara, quan hem hagut de fer un bolo només els tres hem notat que ens faltava molt de suport a l’escenari”, lamenta Pol Giancana, mentre que Carles Turú hi afegeix: “Si com a trio cal omplir un espai gran, hem de fer molt més per arribar a la gent i que l’espectacle sigui complet, i això ens costa molt”.
És per això que amb Jimi l’aposta passa per un so més orgànic, que els ha portat a buscar altres músics per actuar en directe, sobretot pensant en el concert de presentació a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, que tindrà lloc l’11 de desembre. Al capdavall, amb els anys el grup ha anat aprenent més música, i vol que tot plegat es vegi reflectit a la posada a escena que ofereix, perquè vol evolucionar i “passar de fer rap, trap i música urbana a simplement fer música”, exposa Giancana.
