El folk-rock pitiús

Projecte Mut presenta 'Corda i poal' aquest dijous a Barcelona

| 17/10/2012 a les 14:59h
Arxivat a: Enderrock
El grup eivissenc Projecte Mut presenta demà dijous 18 d'octubre a la sala Luz de Gas de Barcelona el seu segon disc, Corda i poal (Duradisc, 2011). Jove poesia eivissinca, folk-rock vigorós i instruments elèctrics al costat de les castanyoles o la flaüta defineixen aquest original àlbum. A Enderrock.cat hem sortejat cinc entrades dobles per al concert!



Jèssica F.E., Esther R. R., Aidà A. S., Ivan J. J. i Joan P.V. s'emporten les cinc entrades dobles que hem sortejat a Enderrock.cat. Parlem de Projecte Mut amb una de les dues meitats del grup, Joan Barbé.

Per què definiu la vostra música com a 'folk dels quatre vents'?
JOAN BARBÉ:
Perquè és música que ve dels quatre punts cardinals. Consideram que són influències de tot arreu: hi ha peces d'aires més arabs, altres de més mediterrànies, més llatines, més celtes... La norma en aquest grup és que no hi ha normes. No ens volem obsessionar a tenir un estil característic.

Hi ha una cosa però que us caracteritza força, i és l'adaptació de joves poetes eivissencs.
J.B:
Tant al primer disc, Poèsica, com en aquest segon, hi ha adaptacions de poetes eivissencs i també de Formentera. Això va començar quan el meu company de grup, David Serra, va adaptar un text del seu amic Pau Sabadell. Ens va semblar molt interessant i ja no hem parat de treballar-hi. Ens agrada molt.

Com adapteu els poemes al format de folk-rock?
J.B:
En David és qui tria els textos i fa una base musical. Després jo m’encarrego un poc més dels arranjaments. Sí que és cert que hi ha textos més complicats, davant els quals tens moltes maneres de musicar-los, però sempre acabem amb el nostre estil variat. Anem picant de diverses tines, però sempre acaba força unificat. La manera de cantar d'en David també ajuda a unificar-ho tot.

Corda i poal està dedicat al teu oncle, Toniet Barbé, que va morir just abans de la gravació del disc.
J.B:
Era un músic i tot un personatge, en el millor sentit de la paraula; un dels últims hippies que quedaven a Eivissa. Li devem molt. Al seu estudi han nascut i crescut grups i músics, entre els quals Statuas de Sal. Al disc he tocat molts dels seus instruments. Corda i poal era una expressió que ell deia molt. És a més una expressió molt pròpia de Sant Gertrudis, el seu poble. 'Corda i poal' vindria a ser com 'cul i merda', inseparables. A partir d'aquesta frase i idea bàsica surt tot el món del disc: el grup sóm bàsicament dos, lliguem tradició i coses més modernes... i també és la idea de les ill·lustracions que ens ha fet l'artista Víctor Escandell per al disc, amb tot de parelles: la corda i el poal, el pirata i el lloro, la caputxeta i el llop...


Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais