L'any 2003, Xavi de la Iglesia (veu, guitarres i baix) i Vassil Lambrinov (violí, serra, xiulets i percussions) van començar a tocar experimentant amb diverses sonoritats i fent gravacions casolanes. L'any 2009 els van convidar a tocar al Santutxo (Barcelona) i hi va col·laborar Oriol Aymat (violoncel, veus i xiulets) per vestir una mica més els seus temes. La bona resposta del públic en aquella ocasió i en les següents van portar el trio a afegir una última incorporació, Manel Pedrós (bateria i veus), que "ha servit per donar a Blaumut les notes de ciència i botons, així com les pinzellades rítmiques", diu De la Iglesia.
Vinguts de diferents àmbits musicals, els membres del grup es complementen creuant els estils del folk, el pop, la clàssica i la cançó d'autor. Xavi de la Iglesia, que hi aporta la part musical dominant, el pop, ens explica: "Penso que el violí i el violoncel hi donen calidesa i fan el so orgànic i expressiu. Són l'embolcall perfecte per al so que volem donar a les cançons". Les "lletres gràfiques" del cantant, que es basen en imatges i pensaments relacionats en forma d'historieta, culminen aquest estil tranquil i reflexiu de Blaumut.
El turista (Picap SL, 2012) reflecteix aquesta manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista. Una de les seves cançons, "Islàndia", és la que els dóna nom: "Blaumut és el color d'un paisatge fred i silenciós. Ens va agradar el concepte i com sonava, i ens hi vèiem identificats".
.gif)
.gif)
