L’any 1989, el grup de Molins Rei Detectors tocava a la sala Zeleste del carrer Almogàvers de Barcelona en un concert especial enregistrat per a l’històric programa Sputnik de TV3. Els acompanyava un grup que ja acumulava centenars de seguidors en els seus concerts per comarques gironines. Era, esclar, Sopa de Cabra; i l’enyorat fotògraf Xavier Mercadé hi era per a deixar-ne testimoni: “Vaig fer fotos per primer cop a Sopa de Cabra l’any 1989 per error. Compartien cartell amb Detectors a la sala Zeleste i pensava que ells serien els teloners. Gran pífia, la sala era plena de gent jove que cantava i ballava tots els èxits inicials dels gironins. Un canvi generacional i el principi d’una llarga història”.

Sopa de Cabra havia començat feia tres anys la trajectòria, amb un concert a la sala C’iam Ajn de l’Estartit, començant a establir involuntàriament les bases del que havia d’esdevenir el ‘Rock Català’ o, dit d’una altra manera, la normalització de l’ús de la llengua en la música popular moderna. I és que la de Sopa de Cabra va ser la darrera generació que va encomanar-se al rock com a motor de canvi i rebel·lia. D’aquí el seu origen en un squatt del barri vell de Girona, en l’ambient d’una casa okupada que servia de menjador per a indigents.

Ha plogut molt des d’aquell concert a Zeleste de 1989: la caiguda del mur de Berlín, la dissolució de la URSS, els Jocs Olímpics de Barcelona, la creació de la Unió Europea, els atacs de l’11-S, la guerra d’Iraq, la crisi financera global, la Primavera Àrab… i també la fi de la sala Zeleste i el seu renaixement com a Razzmatazz l’any 2000. També Sopa de Cabra va desaparèixer el 2001, coincidint amb la malaltia i mort de Joan ‘Ninyín’ Cardona, per ressuscitar amb tres concerts històrics al Palau Sant Jordi de Barcelona el 2011. Després d’una segona etapa iniciada amb l’àlbum Cercles (RGB Suports, 2016), el grup ha continuat alternant llançaments discogràfics de factura molt notable amb crides a la memòria sentimental com la gira de celebració dels 30 anys del disc Ben endins (Salseta Discos, 1991) o el recent doble àlbum antològic Grans èxits i estimats fracassos (Promo Arts Music, 2026).
 
I d’aquesta crida a la nostàlgia anava, precisament, el concert d’ahir a la sala Razzmatazz, la mateixa que els va veure marxar el 2001 i que ara els acollia per iniciar la gira de celebració dels 40 anys d’història. Gerard Quintana va cridar “Bona nit, malparits!” i es van activar tots els mecanismes de la nostàlgia. A Quintana el van acompanyar Josep Thió (guitarra), Pep Bosch (bateria) i ‘Peck’ Soler (guitarra). Sense en ‘Cuco’ Lisícic, va ser Miki Santamaria qui es va ocupar del baix, Ricard Sohn dels teclats, Oest de Franc de la guitarra solista, Beth Rodergas de la veu de reforç i Valen Nieto, director musical de la cosa, va adoptar el rol de multiinstrumentista.

El concert va començar amb els rifs stonians de “Si et va bé” per aterrar de seguida al voltant del repertori més iniciàtic del grup amb “El carrer dels torrats” i entregar el concert al públic. I és que l’espectacle, a més de sobre l’escenari, estava en els espectadors que omplien de gom a gom la sala Razzmatazz. Rostres plens de llum que van aconseguir la connexió que la banda cercava; una mena de viatge en el temps amb bitllet de tornada.

El repertori del concert ja era sabut d’antuvi; el grup ja l’havia donat a conèixer a través de les xarxes socials. Però van deixar en incògnita dues cançons, que canviaran a cada concert de la gira. Una va ser “Guerra”, la versió del “War” de Bob Marley que van interpretar a la sala Zeleste —altra vegada— el 21 i 22 de febrer de 1991 i immortalitzar a l’àlbum Ben endins, amb cita inclosa al conflicte de Palestina. I la segona, una composició d’en Francesc Lisícic, “Plou i fa sol”, que Gerard Quintana va introduir amb la certesa que “en ‘Cuco’ i en Joan [Cardona] són aquí amb nosaltres”.
 
En alguns moments, Sopa de Cabra van sonar millor que mai. Així ho van fer les recreacions de “Guerra” o “Hores bruixes”, amb un groove que mai havia caminat tan bé. El guitarrista Oest de Franc va estar immens, i potser només cal lamentar l’escassa participació de Beth Rodegas, que va fer duet amb Quintana a “Temps de sega”, l’única cançó que van interpretar del darrer disc d’estudi, Ànima (Promo Arts Music, 2024).

Es van acomiadar amb la bogeria desfermada per “L’Empordà”. I, per si no n’hi hagués prou, van deixar per al final les canonades d’“El far del sud”, “Sota una estrella”, i dues autèntiques joies com “Podré tornar enrere” i “Camins”, dos càntics universalistes que condensen l’essència —i també bona part de l’èxit— del grup.

Una hora i cinquanta minuts després, Sopa de Cabra es va acomiadar, però només per a una nit. Avui, a Razzmatazz, la banda ofereix un nou tast de la seva recepta, que a hores d’ara ja sabem que és infal·lible.