Miquel Gil. "La veu de Miquel és la tormenta del desert. És potent com una ventolera. I és un company de tota la vida. Quan vam crear el grup va fer quallar la idea i la filosofia d’Al Tall. Ha estat sempre en l'ull de l’assumpte".
Jaume Arnella. "Sempre he dit que és el meu mestre, referència absoluta en el més important de tot: saber què estàs fent i per què ho estàs fent. Amb ell vam aprendre que fer cançons podia ser donar eines perquè la gent canti i alhora fer país. Quan abans d'Al Tall estàvem a l'Equip València Folk ens orientàvem amb la feina d'Arnella des dels cançoners i senzills que feien amb El Hogar del Libro, des del Grup de Folk, etc. És el mestre".
Isidor Marí. "Els grups Uc i Al Tall som bessons. Quan vam començar a treballar amb Edigsa en el nostre primer disc, acabaven de publicar la primera gravació d'Uc. Totes dues formacions fèiem cançó tradicional dels Països Catalans amb uns paràmeres similars. Però a Isidor el coneixia de molts anys abans, de quan tots dos estudiàvem a Salamanca, i crec que ens vam conèixer en algun col·legi major d'aquella ciutat, un 11 de setembre tocant la guitarra...".
Jordi Fàbregas. "Sempre ens ha donat suport i és el referent de la música folk a Catalunya, pel festival Tradicionàrius i tota la moguda que han aconseguit generar. És una figura cabdal com a promotor i home d’acció, i com artista ja no diguem. Crec que la primera vegada que vam coincidir va ser en un concert de Coses i Al Tall a Amposta. Som col·legues tota la vida".
Josep Ribera ‘Titot’. "Va ser en alguna població del nord de Barcelona. Vam fer un concert i ell era a primera fila. No ens coneixíem personalment i vam xerrar una bona estona, i ens va comentar que era fan nostre des de xicotet, que érem un referent important... Des d’aquell moment nosaltres també l’hem seguit i admirat".
Xavi Sarrià i Miquel Gironès d’Obrint Pas. "Tenim el costum de cridar-los quan hi ha alguna cosa especial, i ells també ens criden. Tot i que fan una música diferent de la nostra, en molts sentits són els nostres continuadors".
Jan Maria Carlotti. "Ens va descobrir el marc referencial de la Mediterrània convidant-nos als Rencontres a la Mer d'Arles, a la Provença. Ell era el capo, i a partir d’aquell moment una cosa que sabíem mig per intuïció però que no havíem vist, la connexió amb les músiques del Mediterrani, la vam poder acabar de formular. Aleshores vam muntar unes trobades similars a València, i amb Jan Maria hem anat col·laborant. En to burleta, l'anomenem l'Emperador de la Mediterrània".
Toni Xuclà. "Des del tercer disc, hi hem tingut col·laboracions. També ha vingut en alguns concerts. El coneixem des que començàvem, és un guitarrista molt interessant que domina també altres instruments de corda".
Jaume Ayats. "Amb el seu grup La Nova Euterpe farem un parell de temes, inclòs un d'inèdit a cappella. Hi hem col·laborat força en el pla acadèmic, des d'unes jornades d'estudi que vam fer amb la SIBE i un encàrrec que li vam fer per a la Fonoteca de Materials sobre les danses a la Vall d'Albaida, quan ell s'estava especialitzant. Ara és un savi. En sap molt i val la pena estar-hi a prop".
Pau Puig. "Ha muntat una colla de dolçainers. Bé, en realitat dolçaineres perquè seran tot dones. És un dels alumnes avantatjats de Xavier Richart i l'escola d'Algemesí, una de les puntes que sobresurten en la dolçaina actual. Sempre ens ha tingut molta estima i ja va tocar amb nosaltres a l'espectacle Envit a vares."
Eladio Reinon. "Li hem encomanat una seccioneta de vents per reforçar alguns temes. Va tocar de jove amb Al Tall durant un cert temps i l'estimem molt. Amb ell hi haurà Mathew Simon (trompeta), John Dubuclet (trombó) i Pau Vidal (flauta)".
.gif)
.gif)
