L'aventura de Joana Serrat amb Arcade Fire

El músic Howard Bilerman serà un dels tripulants al disc que està gravant la cantautora

| 25/11/2013 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock
El Segell del Primavera publicarà a final de gener del 2014 un senzill amb vinil com a avançament del nou disc de Joana Serrat, un LP que sortirà el mes de març. A més de Bilerman, Serrat té com a músics membres de Partido i David Soler Denga, entre altres. L'entrevistem per parlar-ne.


Com has triat els músics per al nou disc?
Joana Serrat:
Aconseguir la banda que m'imaginava per a la sonoritat del disc ha estat un procés complicat. L'han format músics Toni Serrat (bateria), Marçal Ayats (violoncel) i Carla Serrat (veu), que m'acompanyen des de fa temps i van formar part de The Relief Sessions (autoeditat, 2012). Vaig decidir escriure al David Soler (pedal steel, guitarra, dobro) perquè encaixava perfectament amb el tipus de sonoritat que volia donar a les noves cançons. Edu Martínez (de Partido) és la persona amb qui he gravat les primeres demos que vaig entregar al Howard Bilerman (Arcade Fire), i amb qui després hem tornat a treballar la resta de les cançons del disc. És un pianista i teclista excel·lent i amb qui vaig connectar des del primer dia. El fet de poder treballar amb Gavin Gardiner (baix, guitarra, banjo, veus, mandolina, harmònica) ha estat una oportunitat única, una experiència màgica i molt enriquidora. És una llarga història... i molt bonica. Sóc admiradora de la banda del Gavin, de The Wooden Sky, a qui Howard ha produït els darrers dos discos. L'últim, "Every Child a Daughter, Every Sun a Moon", és el responsable que enviés les primeres quatre demos al Howard. En Gavin és un músic nat, instintiu i amb molt de talent. La música que jo faig és la música amb què ell ha crescut i s'ha fet, i per això és tan senzill i màgic.

Fa poc vas estrenar un tema de veu i piano, "Cold". El directe serà molt despullat? Els arranjaments els fas/faràs tu?
J.S:
El disc es vestirà molt perquè sento que les cançons em demanen que siguin d'aquesta manera: intenses i plenes. De fet, a les demos ja hi ha moltes pistes i arranjaments. Jo no sé escriure una partitura però sí que sé com ha de sonar el que faig. M'agrada treballar amb músics que siguin creatius i que facin una aportació instintiva. Quan treballes amb músics d'aquesta talla el millor que pots fer és escoltar, aprendre i passar-t'ho bé.

Quin tipus de cançons tens? Encara parles de desamor i de la necessitat d'alleugerir, o ja estàs en una altra etapa?
J.S:
Aquest disc parla de superació. Totes les cançons miren cap al futur i no cap al passat. És un treball optimista i amb força, en alguns moments poderós. Té molt a veure amb tot l'any i mig que he viscut. Fer el que un sent i desitja no vol dir que sigui fàcil, de vegades s'ha de renunciar a altres coses que també s'estimen. Fer aquest disc és una aposta personal i hi he dedicat tot un any d'esforç per poder-lo fer. Això comporta que he hagut d'establir unes prioritats, i això no sempre és fàcil de gestionar. El procés, l'experiència i el resultat és la millor recompensa que es pot tenir després del risc i de l'aposta. Per primer cop he tingut una col·laboració a les lletres: David Giménez (periodista i crític musical i exintegrant dels grups Pumuky i Partido) n'ha escrit un parell, i a més ha compost una de les cançons del disc. És la persona que m'ha donat suport incondicional en tot aquest procés i que m'ha guiat artísticament.

Quina és l'ambició d'aquest nou disc?
J.S:
La primera ambició del disc era que el produís algú amb l'experiència, el bagatge i cultura musical de Howard Bilerman. Volia entrar a l'estudi sabent que era una oportunitat única i irrepetible, fent el disc de la meva vida. Un cop aconseguit això, la intenció és arribar a molta més gent que amb The Relief Sessions i no trobar límits als països on poder tocar. Durant aquest període de composició he escoltat molt grups com The Wooden Sky, Futurebirds, Gregory Alan Isakov, Sera Cahoone i Blaze Foley. El disc és tot en anglès perquè ha sortit així, de manera totalment natural.

Què significa per tu entrar a El Segell del Primavera?
J.S:
Entrar a El Segell del Primavera és, sens dubte, tot un orgull i un repte a la vegada. Tinc moltes expectatives però sempre he preferit viure tocant de peus a terra. Sento que des del primer correu que li vaig enviar al Howard va començar una aventura que cada dia ha anat creixent i que s'ha anat fent més intensa i meravellosa.