Després del seu pas pel concurs de talents 'Eufòria' i fitxar pel segell Música Global, Edu Esteve dona ara les primeres pistes de la seva nova etapa musical. I ho fa amb la publicació de "La primavera", un primer senzill compost amb Adrià Salas (La Pegatina). Parlem amb ell sobre aquest nou tema, sobre quina direcció prendrà la seva música i sobre els concerts en solitari que ha ofert aquest estiu

Text: Sergi Núñez. Fotos: Ferran Palou.

"La primavera" parla d’un nou inici. És la teva forma de pregonar la teva nova etapa després d’'Eufòria'?
"La primavera" és una crida a aconseguir el teu somni o qualsevol cosa que et proposis. Parla de no quedar-te mai quiet i de no renunciar als teus anhels i quedar-te a la zona de confort. La lletra diu "no sé on em trobarà la primavera" perquè estic en constant moviment perseguint els meus somnis. Aquest és el camí que segueixo amb la meva vida, no només en la meva carrera professional, sinó també en l'àmbit personal. Crec que la cançó es pot enfocar des de diferents punts de vista i això és part de la seva gràcia. 

Aquesta idea de renaixement ja la vas explorar al teu primer disc 'Fènix' (autoeditat, 2021). És una continuació d'aquest caminar cap endavant?
Per sort o per desgràcia, el meu camí en els últims anys no ha estat gens fàcil i he après a lluitar i a tirar endavant a base de cops. Ha estat difícil per diverses circumstàncies de la meva vida, i la música m'ha fet més fort. Poder expressar tot el que he sentit a través de les lletres ha estat una gran via d'escapament. 



La cançó l’has escrit conjuntament amb Adrià Salas (La Pegatina). Com ha estat l’experiència? 
L'experiència amb l'Adrià ha estat brutal! No el coneixia personalment i hem quedat ja quatre o cinc vegades i cada cop hem treballat una cançó diferent. Amb "La primavera", em va dir que tenia una idea molt guai i, quan em va ensenyar la melodia, vam començar a treballar sobre la temàtica que hi volíem tractar. Ens va venir al cap el sentiment de nostàlgia, tots els records passats, les dificultats d'arribar a on ets ara... Vaig incloure-hi algunes referències a la tramuntana i el vent, perquè tinc el poble al Port de la Selva i molts dels meus records d'infantesa són d'allà. La veritat és que la cançó va sortir ràpidament i de forma molt espontània. L'Adrià és un crack, és un gran compositor, una gran persona i molt humil. És molt fàcil treballar amb ell. 

La producció ha anat a càrrec d’Arnau Moreno 'Emlan'. Ha canviat força la cançó respecte a la maqueta inicial que vau fer amb l'Adrià?
Sí, ha canviat bastant. L'Adrià i l'Arnau han treballat molt junts, s'entenen molt bé i han estat en permanent contacte per explicar-se les coses que anàvem parlant l'Adrià i jo durant el procés creatiu del tema. 

Com vols que sigui la teva música en aquesta nova etapa?
Tinc molt clar el que vull portar als directes: fer cançons festives i que es puguin ballar dalt de l'escenari, amb ballarins, i que no sigui un espectacle on només canti jo sol. Jo vinc del món del bàsquet i m'agrada que siguem molts a l'equip, i com més gent hi ha a l'escenari, millor m'ho passo. "La primavera" és probablement de les cançons més tranquil·les -juntament amb dues balades que vaig fer a casa- que he fet; tota la resta de temes que tinc per treure són molt ballables. Tot i que encara no havies publicat res, aquest estiu has fet diversos concerts. Com valores la rebuda post-'Eufòria'?
Estic molt content perquè la gent valora tota la feina feta venint als concerts i donant-te suport. És molt maco i és un somni fet realitat. Fa un any no m'imaginava poder estar en aquest punt de la meva carrera i tot és gràcies a la constància. Vaig poder actuar al Sons del Món davant de 5.000 persones i després jo sol a Martorell davant de 4.000. Crec que he de tocar de peus a terra perquè encara no em crec tot això. També vaig fer col·laboracions amb la Samantha i en Miki Núñez a La Mercè, on hi havia 12.000 i 80.000 persones respectivament. Són xifres molt grans i són el premi a la feina ben feta i la constància. Això és el que em van ensenyar sempre des de petit: treballar dur, ser humil, lluitador i sempre respectant a tothom. 

Aquests concerts t'ajuden a fer-te veure que el doble concert al Palau Sant Jordi no va ser un somni volàtil?
Sí, totalment! El que va passar al Sant Jordi va ser molt fort. Hi penso i se'm posen els pèls de punta. Recordo que només entrar va sonar la cançó d'"Euphoria" de Loreen i ens havíem de posar davant de la pantalla i la gent, de sobte, va començar a cridar, a embogir i ens va pujar tota l'adrenalina. De cop estàvem a mil!