Arnau Moreno ja fa anys que volta pel món de la música: component per altres artistes (entre ells, Miki Núñez), produint al seu estudi, o com a backliner de La Pegatina. Tot plegat l'ha anat formant fins ara que, amb vint-i-escaig anys, es llença a publicar el primer àlbum propi com a Emlan. Aquest nou camí que just emprèn, i que té la primera parada a Nuestro plan (Calaverita Records, 2021), va començar fa poc més d'un any, en temps de confinaments i pandèmia, a la xarxa social del moment: TikTok, i amb la publicació de "Volveremos" -inclòs al recopilatori Estrats vol. 2 - Sons de Ponent (Enderrock, 2020)- i "Tira de la manta". En parlem amb ell.



Al llarg de la teva vida musical has passat per molts projectes i has dut a terme rols molt diferents. Com vas acabar centrant-te en aquest projecte en solitari?
Tota la vida he escrit cançons sense publicar-les ni donar-los reconeixement. Però arriba un moment en la vida de tot artista, crec, en què ve de gust treure de dins aquestes coses i cridar-les, cantar-les, publicar-les. El 2020 va ser aquell moment en què vaig decidir que volia iniciar un projecte personal, Emlan.

El 2020 vas començar a fer cançons amb temàtiques d'actualitat de TikTok. Com va sorgir la idea i com vas acabar fent aquest 'boom' fulgurant fins a arribar als quasi 900.000 de seguidors que tens ara?
Això és fruit de la casualitat: no estava planejat, no hi havia cap estratègia ni cap voluntat. Al principi del confinament de 2020, vaig començar a pujar un tema cada dia a TikTok, parlant de les coses que eren a l’ordre del dia en aquell moment (l’actualitat, les sensacions d’estar tancats, etc.). I encara ningú no sap la raó per la qual vaig créixer tant. Suposo que la gent s’identificava molt amb el que cantava perquè tothom estava en la mateixa situació.
 

@emlan.wav

Puede que estos días vengan bien, para volver al 100% ##volveremos ##yomequedoenmicasa viva mis agudos 😂🤦🏻‍♂️

♬ sonido original - Arnau Moreno

En aquest àlbum, s'hi noten certes influències del punk melòdic de finals dels 90 i principis dels 2000. Com ha sorgit aquest so després d'haver fet els primers passos d'aquest projecte en solitari amb un so més comercial i pop?
Aquest projecte va començar en un moment on jo em veia en un circuit més pop, com bé dius, però després he vist que no tenia les coses massa clares. Jo he begut sempre de les influències del pop-punk americà; és la música que sempre m’ha fet vibrar i m’ha acompanyat fos el moment que fos. Per això, després d’un moment de fluixera que vaig tenir, vaig decidir que el disc seria 100% sincer amb qui soc, i no seria cap producte fet per agradar. És un disc compost de dins cap a fora, no de fora cap a dins. Pot sonar que això és una cosa òbvia, però molta de la música que escoltem en realitat està feta de fora cap a dins. Per això l’estil del disc és tot el que sempre m’ha agradat.


Com heu treballat els videoclips? Tant el de "No era nuestro plan" com el d'"Autocine" tenen moments força esbojarrats i especials.
Aquests dos videoclips són fruit de les idees d'Albert Marcos i Neil Murphy. Els dos tenen unes ments boges i el que volíem era mostrar en pantalla el que jo sentia quan componia els temes, res més. És genial treballar amb gent que et comprèn.