Companyia Elèctrica Dharma Foto: Xavier MercadéÀngel Casas - Periodista
"Ball llunàtic": "És una cançó especial perquè em transporta al Canet Rock del 75, quan estàvem fent la pel·lícula Canet Rock. La van fer amb els Comediants i va ser molt emotiu. Allà la van tocar mentre sortia el sol i va ser un moment màgic. Van començar l'actuació de nit i la van acabar de dia."
Anna Simó - Política
"Balada per la mort d'una donzella": "Té molta força, com totes les del disc, l'he triada perquè està allunyada de les cançons tralleres i festives més conegudes de la Dharma. I perquè la Dharma va ser dels primers grups que van introduir la música de cobla en els seus discos".
Joan Reig - Bateria d'Els Pets
"La nit és el teu cos, amor": "Atents als temps que corrien (regnava la new wave), la Dharma aparca el rock progressiu per decantar-se cap al pop, i per mi aquesta és la millor cançó d'un dels meus discos preferits del grup."
José Miguel López - Director de Discòpolis de Ràdio 3
"Fesonomies urbanes": "Quan vaig sentir Diumenge per primera vegada vaig caure de la cadira. No donava crèdit. Vaig haver de mirar el vinil, llegir els detalls... i sí, era un disc fet per músics catalans. És cert que devien molt al Miles Davis elèctric, però hi havia una energia arrasadora, i a més ho van corregir i ampliar de seguida amb la seva següent trilogia discogràfica, ja basada en temes més mediterranis."
Màrius Serra - Escriptor i enigmista
"La gent vol viure en pau": "Ja m'agradava des que la van fer, però des de fa un any té un significat especial per a mi. Als Premis Enderrock vaig tenir l'oportunitat de recitar-la en l'homenatge que vam fer al Josep."
Xevi Planas - Periodista
"Titu-tiru-ritu": "Tramuntana és el disc de la Dharma que més em fascina. Des de la marxa inicial del 'Titu-tiru-ritu', inspirada en la música del 'Ball de pabordes' de Sant Joan de les Abadesses, fins a la 'Festejada final', passant pel plany de 'La Mediterrània se'ns mor' i el tema que dóna nom al disc, escoltar-lo em sacseja en una explosió vital extraordinària."
Joan Carles Doval - Editor discogràfic
"L'oucomballa”: “Una explosió innovadora total a la música catalana, per la fusió de sons, perquè a partir d’aquí creix no només un grup sinó un concepte i collons, perquè em porta un records brutals de la meva joventut zelestiana.”
Francesc Bellmunt - Director de cinema"L’avalot de la caterva": "Genuí himne de campament i batalla, amb exercicis d’instrucció inclosos. Dharma és la banda pop-militar de Catalunya, amb un gran Bugle Major i provada fidelitat a la terra."
Núria Feliu - Cantactriu
"La presó del Rei de França": "És l'himne de la independència. A tot arreu on vaig a fer lectures patriòtiques i dels més petits als més grans, és com si els toquessis un resort que es posen drets i comencen a picar de mans."
Pep Blay - Periodista
"Sant Martí del Canigó": "És una de les cançons que he escoltat més cops a la meva vida. Gràcies a aquesta peça vaig redescobrir la sardana i la veig veure des d'un altre punt de vista. Vaig deixar de veure-la com una imposició de la Catalunya vella als del sud. Té èpica i et transporta a un món de llegendes. Podria ser la banda sonora d'un Senyor dels Anells a la catalana."
.gif)
.gif)
