Així, Pavvla, la proposta de la cantant i actriu santcugatenca Paula Jornet, va obrir el foc amb un repàs dels temes més destacats de la seva trajectòria, així com amb la descoberta d’alguns temes nous on ha inclòs lletres en català. Tot un retorn, ja que el seu darrer treball, Secretly Hoping You Catch Me Looking (Luup Records), data del 2018. Les noves cançons de Pavvla, més embolcallades per l’electrònica, obren una bona expectativa per al pròxim disc, que va anunciar de cara la tardor d’aquest 2026.
I del pop al death-metal i el grindcore més eixordador i incòmode, obra dels barcelonins Ósserp. La banda va perpetrar una veritable descàrrega de fúria sonora davant d’un públic prou nombrós que havia vingut expressament a veure’ls. La veu gutural de Xavier Fontanet va aconseguir encomanar passió i força en una de les propostes de metall extrem més interessants del país. El mètal català va entrar gràcies a Ósserp per la porta del davant d’un festival que mai perd la capacitat de sorprendre —o desconcertar, apliqueu-ho a conveniència— els espectadors.
Tot això, al mateix temps que Ouineta va presentar a l’escenari Island of Joy d’Aperol el recent llarga durada de debut Ouineta verificada (Doble Cuerpo, 2026). Marta Ros va moure’s com peix a l’aigua a l’espai flotant del Primavera que, tenyit de taronja, era ple de gom a gom per veure i escoltar la proposta de la cantant de la Roca del Vallès. Acompanyada per l’inseparable Juan Feduchi, la cantant i coreògrafa va fer tota una reivindicació de l’escena queer catalana convidant a pujar a l’entarimat el trio Fades i el duo Svetlana. Des de ben a prop, s’ho miraven Julieta i Mushka. Bravo per Ouineta, una alenada d’aire fresc al pop electrònic més nostrat.
Ouineta a l’escenari Aperol del Primavera Sound (05.06.2026). Foto: Jordi Novell
Si en aquest edició hi havia uns caps de cartell absoluts, aquests van ser els britànics The Cure. La banda capitanejada per Robert Smith van desplegar al llarg de dues hores i mitja un repertori extens d’èxits i cançons dirigides als fans més acèrrims. El concert del Primavera Sound va significar l’inici de la nova gira del grup, així com el primer des de la publicació del darrer disc, Songs of a Lost World (Universal, 2024). Però malgrat prendre’n “Alone” i “Endsong” per obrir i tancar el xou, el concert no va servir com a presentació de l’àlbum. Smith es va envoltar dels còmplices habituals: el baixista Simon Gallup, el teclista Roger O’Donnell, el baterista Jason Cooper i el guitarrista Reeve Gabrels, conegut entre d’altres per haver format part d’aquella banda de rock de David Bowie anomenada Tin Machine. Com a novetat, Eden Gallup, fill del baixista, va substituir als teclats Perry Bamonte, mort a finals de l’any passat.
L’actuació de The Cure va ser tot una lliçó per part d’un dels grups de pop alternatiu més interessants de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta. Van prestigiar el rock gòtic amb uns primers treballs on van redefinir el gènere, i van saber adaptar el seu material més pop sense perdre ni un gram de solvència. El mestratge compositiu de Robert Smith es va fer palès en una desena de cançons memorables que, com el bon vi, han sabut resistir el pas del temps i, fins i tot, guanyar consistència. Totes elles van sonar ahir: “Pictures of You”, “Lovesong”, “Just Like Heaven”, “A Forest”, “Lullaby” —la cançó de l’aranya que feia por a Mazoni a “Ei, que surt el sol!”—, "Friday I’m In Love”, “Close to You”, “Why Can’t I Be You?” o “Boys Don’t Cry”, entre d’altres.
Smith i companyia van interpretar un total de vint-i-nou cançons; moltes d’elles amanides amb les llargues introduccions instrumentals habituals en els seus concerts. Un grup musicalment sobrat —amb especial menció a les atmosferes guitarrístiques de Gabrels—, i comandat per una veu, la de Robert Smith, que es va exhibir amb una desimboltura extrema. Per treure’s el barret.
Avui, el Primavera Sound seguirà amb els concerts de Ven’nus, Jimena Amarillo, Svsto, The xx, My Bloody Valentine o Gorillaz, entre d’altres.
