Ahir es va cloure -amb el permís de les sessions electròniques d'avui- una nova edició del Primavera Sound. Després de la pluja de dijous, el festival s'ha sabut recuperar amb un lineup que ahir tenia Gorillaz com a gran cap de cartell i on va aparèixer, per sopresa, també Olivia Rodrigo.

Després de fer una cançó dedicada al festival en l'últim disc, “Al PS amb la Maria”, la sabadellenca Ven'nus s'havia d'encarregar d'obrir l'última jornada del Primavera Sound d'enguany. Així es va plantar a dos quarts de cinc de la tarda a l'escenari Schwarzkopf amb el seu set futurista per presentar precisament aquest darrer treball, Mai vista trista (Halley Records, 2026), amb temes com “Qui s'enamori perd”. Tot seguit, era la valenciana Jimena Amarillo qui donava la benvinguda des de l'escenari Cupra, sota la graderia del Fòrum barceloní. Acompanyada de tres ballarines, va mostrar el seu Angélika (Mushroom Pillow, 2025), fent un passeig també pel Cómo decirte, mi amor (Mushroom Pillow2021) amb cançons com “Sólo te miro”, presentant el senzill més recent “Yo quiero un affaire” o cridant a col·laborar a la roquerola Ouineta per fer en directe la seva cançó juntes, “Otra cara” -i d'aquesta manera, Ouineta es va convertir en l'artista que més vegades ha pujat a un escenari aquesta edició del Primavera, inaugurant el festival dimecres, cantant des de l'Aperol Island Of Joy el divendres, i col·laborant amb la valenciana ahir-.
 

Mentrestant, a un dels escenaris principals, al Revolut, ja arrencava el xou de l'artista d'Aranda de Duero Barry B, que combina una pulsió rock amb el seu costat més intimista, passant d'una corejada “Monster Track” a l'acústica i colpejadora “Victoria”. Un dels moments més celebrats, però, va ser quan va sortir a l'escenari Diego Ibáñez (Carolina Durante), amb qui van fer la conjunta “Yo pensé que me había tocado Dios”. Ja a les set, una cua esperava per entrar a l'espai flotant Aperol Island of Joy per veure-hi el grup de Castelló Perfecto Miserable. “Faré fora els guiris perquè hi pugueu entrar”, bromejava el cantant Pablo Barreda. Emmarcats per arcs de color taronja, amb el sol de cara i l'horitzó a les esquenes, la banda va presentar la seva proposta punk emo i el nou disc Acabará fatal (Montebello, 2026), amb els celebrats “Volverás a quererme mañana” o “Termonuclear”, a més de temes anteriors com “Me dejas olvidar”, “Algo que quemar” o “Destrozar”.
 
Alhora, es feia també cua per entrar a l'escenari d'Adidas, des d'on la cantant de Pamplona i exOperación Triunfo va presentar l'últim disc, N2tal5ia (Universal Music, 2025). Mentrestant, a Can Fabra se celebrava una concentració per l'habitatge que, convocada pel sindicat de llogateres, duia com a lema "L'habitatge ens costa la vida". Un problema social agreujat per lloguers turístics com els que bona part dels assistents al Primavera Sound probablement han utilitzat.

I ja mentre el sol es ponia, es va poder veure el duet noruec Smerz des de l'espai Port, amb un setlist on no va faltar “Feisty” o “Big City Life”, o Ruswosky des del Cupra. El xou del madrileny va ser una bacanal de llums, sàmplers i ritmes, per moure els malucs, saltar, o balancejar-se de costat a costat amb la llanterneta. Com ja és habitual, va deixar per al final una bateria de hits pels quals va comptar a l'escenari amb Ralphie Choo: “Gata”, “Dolores” i una “Valentino” ja en temps de descompte.
 
I tocades les deu, la gent començava a aglutinar-se a l'esplanada davant de l'escenari Occident on, segons s'havia anunciat aquella mateixa tarda, ens visitaria l'estrella del pop californiana Olivia Rodrigo. L'estatunidenca hi va anar amb la seva gilrband rockera, el seu repertori més celebrat, i alguna sorpresa. Va començar ja forta amb “Bad Idea”, i aviat va anar a buscar la celebrada “Vampire”, abans d'asseure's al piano i regalar-nos des d'allà “Drivers License”, el seu primer hit mundial, i “Traitor”. El de The Cure ahir, va dir Rodrigo, va ser el millor concert que he vist. I així va presentar la nova cançó “The Cure” que s'ha afanyat a aclarir que no té res a veure amb la banda britànica, però que potser ens podia donar una pista del que estava a punt de passar. I és que la cantant va anunciar aleshores que treia nou àlbum en menys d'una setmana i que hi tindria el seu primer featuring, un de “really, really special”. I mentre el cantava, va sortir per sorpresa a la tarima Robert Smith (The Cure) per interpretar-lo amb ella i deixar tot el públic bocabadat. Per a acomiadar-se, Rodrigo va enfilar les seves cançons més virals: “Deja vu”, “All-American Bitch” i “Good 4 You”. Un xou sorpresa, breu però intens, on Olivia Rodrigo va demostrar perquè és l'estrella que és, lluint veu i carisma, i una setlist repleta d'èxits i cançons memorables.
 
I després del xou dels londinencs The XX va arribar aleshores el moment del gran cap de cartell oficial: Gorillaz que, abans de sortir a tocar, van convidar a Aarab Barghouti a l'escenari per reclamar la llibertat del seu pare, el pres palestí Marwan Barghouti; paraules que es van acollir al crit de “Free Palestine”.

La banda 'virtual', visionària i avançada al seu temps, ja compta quasi amb tres dècades de trajectòria i un bon corpus de temes que han superat les proves del pas del temps. Ahir, Damon Albarn i companyia hi eren amb el nou i sorprenent àlbum The Mountain (Kong, 2026), però no es van estar de fer totes les incursions necessàries als èxits que el públic també reclamava. Amb una mena de barretina vermella d'allò més catalana, Albarn va baixar de la tarima a tocar del públic a la coneguda “19-2000”, abans de convidar les diverses col·laboracions amb qui van comptar ahir a la nit, entre elles la rapera Little Simz, qui poques hores abans havia presentat el seu propi espectacle a l'escenari del costat. Amb solvència constrastsada, carisma, energia, i els magnífics visuals amb els seus alter ego de Jamie Hewlett, Gorillaz va captivar la gran esplanada del Fòrum amb una hora i mitja de concert que no podia acabar sense els hits més esperats: “On Melacholy Hill” i les celebradíssimes “Feel Good Inc.” i “Clint Eastwood”.
 
Encara amb els darrers xous dels irlandesos i reivindicatius Kneecap o del final de festa de Peggy Gou, el Primavera Sound tancava així una edició irregular, que dijous va estar marcada per la pluja i les cancel·lacions, però que es va recuperar la nit de divendres amb The Cure, Addison Rae o Role Model, i ahir, amb una jornada pletòrica -on, d'altra banda, tampoc s'hi va poder sentir gaire català- amb el xou sorpresa d'Olivia Rodrigo i l'esperat de Gorillaz, i una tarda memorable d'indie-rock.