En el moment en què es comunica que el seu disc és el Premi Enderrock 2016 de la crítica a millor disc de cançó, Palau respon content: "Oh, molt bé, encantat. Molt content, em ve molt de sorpresa". I és que no és un perfil que se sol reconèixer comunment, però aquest disc, reconeix unes frases més enllà, sí que ha estat molt important per a ell: "M'ha donat molt bons resultats. És el disc on m'he sabut comunicar millor amb la gent. Hi he trobat l'equilibri entre allò que m'agrada i el que li agrada al meu públic. És un disc més pop d'autor i menys freak a l'hora d'experimentar. He notat un increment de públic i fins i tot la gent canta les meves cançons, cosa que no m'havia passat abans".
Ferran Palau assegura que la recerca d'aquests bons resultats no ha estat premeditada: "No es va fer expressament, ara faré un disc que agradi més, simplement així va sortir". Sobre que sigui un disc de cançó d'autor, quan la frontera entre pop i cançó es desdibuixa cada dia més, comenta: "Com autor de cançons vas llimant amb el temps és com una escultura que vas repassant, buscant, trobant coses que no has dit. L'altre dia ho parlàvem amb en David Carabén (Mishima), que la gent parla molt de la por al full en blanc, però per a un autor el més habitual és no saber ja què escriure. Trobes el full ben guixat i allò que es fa més difícil és trobar foradets entre tantes guixades i trobar coses que quedin per dir. No és fàcil, el món se't va reduint".
Respecte els plans del 2016, Ferran Palau diu que estan assajant noves cançons amb Anímic i escrivint cançons per al projecte personal. "El més lògic és que el primer que surti en disc és Anímic, però mai se sap... ja ho veurem. Però si no el trec amb ells, em picaran la cresta (riu)".
.gif)
.gif)
