Maika Makowski. Foto: Pere Masramon El concert de Maika Makovski amb el Quartet Brossa va inaugurar la primera jornada amb un desenfrenat espectacle de connexió rockera i tel·lúrica. La mallorquina d'ascendència macedònia va oferir el repertori del seu nou disc de vents càlids "Chinok Wind" asseguda i descalça a l'escenari però amb una energia desbordant. Esplèndida amb la seva meravellosa veu i la guitarra de riffs punk, va exhibir una genial potència a l'escenari principal de L'Atlàntida. El públic va ballar amb el cos, amb l'ànima i amb la ment.
Una altra cosa va ser la Teoria dels balls per salvar el món, l'estrena de l'espectacle premiat pel Premi Puig-Porret amb 10.000 euros. Insuperable! La Save the World Band, liderada per Joan Colomo, va conduir una comèdia musical sobre 'Conspiracions paranoiques al voltant dels balls en la història contemporània'. L'hilarant guió representat per La Generació Feliç (Miguel Ángel Blanca, Jordi Vilches i Maria G. Vera) va recrear la figura d'un terrorista melòman que vinculava balls apocalíptics amb fets històrics del segle XX, i tot plegat amb l'excusa de fugir de l'avorriment i la mediocritat per tal d'assolir "el ball perfecte".
Save the World Band. Foto: Pere MasramonPoc rodat i amb cert aire de divertimento, els músics i els actors van encadenar tres parts de coreografies que han causat catàstrofes ('La Conga de Txernòbil', "YMCA" vs "Dame gasolina"... "Lindy Hop" vs 'Poland invasion' a ritme de swing per envair Europa el 1939, "La Yenka" vs "Vietnam War" el 1965, "Aserejé" vs 'Iraq invasion' com a arma de destrucció massiva el 2003), les coreografies que han pogut evitar catàstrofes ("Los pajaritos" vs el Cop d'Estat de Tejero, "Lambada" vs Mur de Berlín, "Gàngnam Style" i Shakira vs 'Obama wins', "Saturday Night" vs la fi de l'apartheid amb Mandela...) i la sublimació final amb la coreografia de ball i universos paral·lels a la recerca de la coreografia perfecta.
La combinació de cançons comercials, balls i coreografies en un espectacle de creació surrealista guardonat pel Mercat va provocar desconcert en uns, rialles en altres, i una part de públic avesat al country en línia no dubtava a imitar els balls al pur estil Telecinco. Afirmacions letals com "Yo le comí el coño a la muerta" es combinaven amb 'suggeridors' eslògans: "Si ballem la coreografia perfecta salvarem aquest puto planeta". Comèdia musical per riure's del mort i de qui el vetlla, amb un imaginatiu joc d'imatges i diàlegs que buscava la catarsi col·lectiva però que es va quedar en una aproximació a un vodevil cabareter actualitzat al segle XXI.
La nit va tenir més protagonistes amb Ran Ran Ran, que tancava gira i estrenava noves cançons a la Jazz Cava; Sara Pi, que seduia el públic amb ritmes rhythm'n'blues a la carpa, o Moya Kalongo, tancant la nit amb funk en la seva resurrecció.
.gif)
