Clara Peya. Foto: Pere Masramon
Permeteu-me que aquesta vegada signi un article d'opinió amb el punt de vista més marcat en qüestió de gènere. Hi faré una crònica, un exercici de discriminació positiva total d'aquest MMVV, que ja és històric pel que fa a visualització i potenciació del paper protagonista de les dones a la indústria musical, en un món professional del tot masculinitzat encara, malgrat "el dret legal i real de la igualtat entre homes i dones". Només calia mirar la fila zero de la presentació del Pla Integral de la Música a Catalunya, on l'única dona a parlar va ser l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, i no precisament del Pla Integral pròpiament dit (en aquest, posem per cas, només han quedat recollits els noms de secretàries i relatora, que no deixa de ser una variant de l'escribent).
Musicalment inaugurava els concerts del MMVV esplèndida l'artista Maika Makovski & Quartet Brossa presentant Chinook Wind (Warner, 2016) i aquestes cançons ja semblaven portar els vents a favor perquè s'escoltessin les veus de dones amb més atenció en una edició que ha semblat dirigida a una idíl·lica paritat comparat amb altres festivals. Ho hem vist com han encisat també amb el seu talent i qualitat artística en els escenaris d'aquest MMVV cantants com Joana Serrat (que sap com menjar-se el món tant amb la veu de la seva cultura adoptiva a Cross the Verge com amb la seva llengua materna a Grabolosa), Alba Molina (que defensa a un alt nivell amb sensibilitat i potència vocal des d'un quadre de costums "Cabalgando van los gitanos" –'y las mujeres en los carros'– fins a "La mariposa", més enllà de ser la filla dels grandíssims Lole y Manuel); o l'angolesa Aline Frazao amb una veu que ha estat enlairada de Portugal al món.
I una Anna Andreu que marca la línia principal del duet Cálido Home i és càlida i és una veu propera, de casa (com des de Mallorca arriba la Joana Pol amb un altre duet, Donallop, o com els cants de batre, jotes i coples retornen a la vida en la veu de Maria Arnal amb Marcel Bagés); com les tecles se li escapen cap a milers d'atmosferes a la pianista i compositora Clara Peya i els seus sis àlbums que porta enregistrats donant la veu cantada a altres companys (d'Elena Gadel a Alessio Arena); el r'n'b català passa per la veu de Sara Pi; els instruments de joguina i ritmes pop de 2princesesbarbudes amaguen la saviesa acumulada d'Helena Casas (Pomada, Conxita); de tots els racons hi ha propostes, com l'asturiana de Fany Álvarez amb Elle Belga, o el pop de les adolescents gallegues Furious Monkey House, el quintet resident a Barcelona que pren el nom de la seva cantant Heather (Cameron) o les coreanes Kim x Kim, l'estoniana Maarja Nuut o les afro Juçara Marçal de Metà Metà i Nakany Kanté.
Amb tots els instruments trobarem que hi ha músics (o músiques, com algunes reclamen ser anomenades tot i la no acceptació al Diccionari), i al MMVV s'ha convidat Trau, que té de baixista Núria Botia, Tototomás, que té de teclista Eva Viscoitaliano o, amb nom i cognoms al cartell, la cantant i saxofonista Eva Fernàndez amb la banda del trompetista David Pastor (i, diguin el que diguin, ningú si és professional ha de liderar ningú, ni joves ni veterans); com de jazz i de dramàtica seducció femenina també en saben un fum la ballarina Inés Boza (Senza Tempo) i la contrabaixista Giulia Valle; fins i tot les WOM, que llancen el gènere al pop vocal, amb teclats i bateria; el terratrèmol de la soulera i trepidant Myriam Swanson, que llueix amb els rockabillies Flamingo Tours; i la música negra també llueix al projecte Funkystep & The Sey Sisters amb les germanes Sey (que repeteixen col·laborant també amb The Gramophone All Stars amb Judith Neddermann). I a cantar i ballar amb les MC i DJ com les madrilenyes Gata Cattana i Lorena Trinchera o les barcelonines Eneida Fever, Sara Moreno DJ Sara Background i Marta Grifell, DJmamayé. I encara em queda la programació off per esmentar (Ju, La Cris...).
Funkystep & The Sey Sisters. Foto: Pere Masramon
I per què aquest reguitzell de propostes? Potser alguna cosa hi té a veure que darrere el MMVV hi hagi dones com Montse Portús (directora executiva del MMVV) i Maria Lladó (coordinadora de música de l'àrea de creació de l'Institut Ramon Llull i la que havia estat en un primer temps assessora de la direcció musical de Marc Lloret al MMVV, ara també ben acompanyat d'Oriol Roca)... Potser perquè als escenaris ja es comença a normalitzar la presència femenina (tot i que la balança encara és negativa), però d'escenari endins encara hi ha molta més feina a fer per possibilitar la igualtat d'oportunitats i visualització. I això s'ha comprovat i comentat més aquest últim any per diversos racons de la geografia ibèrica i ha resultat en aquesta reunió de posada en marxa dels estatuts per constituir l'Asociación de Mujeres en la Industria de la Música, Ja hi hem signat 31 associades fundadores d'una entitat presidida provisionalment per la gerent de l'ASACC, Carmen Zapata (fins que s'entri a registre els estatuts amb el logo definitiu). Mentre ja hi ha finalitats establides i activitats en marxa (de comissions protogestant-se), a les xarxes socials han mostrat interès 800 persones més, i creixent.
Responsables de sales de concerts (de Madrid, León, Vigo o Barcelona), periodistes musicals, gestores culturals, mànagers, gerents d'associacions, responsables de festivals, de producció, de publicitat de marques, de tickettings... Ens hem aplegat per dir que hi som, visibles (com ho han fet col·legues a nivell internacional en associacions més àmplies encara), existim i no estem soles. Volem treballar prou perquè es reconegui la feina i perquè, com a leitmotiv, en dos anys haguem fet prou soroll i activitat per ser capaces de fer tots els papers de l'auca en l'organització d'un futur gran esdeveniment.
Es va dir i es compartirà a Madrid, al PrimaveraPro, a Vic, al proper BIME de Bilbao de l'octubre o on calgui. Les dones al poder ha estat una declaració d'intencions, tampoc no es vol decapitar ningú (de fet els socis homes sense dret a vot s'admeten i ja s'han postulat alguns), però el repte és que no es menyspreï cap professional mai més pel fet de ser dona. Els despropòsits s'han acumulat durant massa anys. Es faran estudis, s'emprendran accions. La nostra resposta en el mercat musical només acaba de començar... I tenim l'alegria d'entrar en acció!
Foto de família de l'Associación de Mujeres de la Industria de la Música. Foto: Pere Masramon
.gif)
