Enric Montefusco Foto: Alberto Gamazo Fa tot just un any de la dissolució de Standstill. Com afrontes la nova etapa?
En realitat com fins ara. Faig unes cançons i tard o d'hora les comparteixo, les enriqueixo i les gravo amb músics amb molt de talent. L'única diferència és que signo amb el meu nom. Crec que la diferència és més visible des de fora que des de dins. El que sí que ha canviat és la il·lusió, que se m'ha renovat. D'això anava.
Sens dubte aquest nou capítol s'ha traduït en un so diferent. Tenies ganes de provar coses noves?
No crec que hi hagi hagut un salt més gran entre l'últim de Standstill i aquest que entre dos discs consecutius de Standstill. També es veritat que no tinc prou distància per valorar-ho objectivament.
Meridiana (Sony Music, 2016) fa referència a l'avinguda de Barcelona. De quina manera et serveix aquest carrer per fer un retrat social al llarg del disc?
Aquest títol era una manera d'emfatitzar el contigut social del disc. Però aquest tema sobre el qual parla el disc és aplicable a gairebé qualsevol barri de qualsevol ciutat. És aquest senzillament perquè és on he crescut i el que he viscut jo, tot i que el disc parli en plural. Aquesta és la gràcia, suposo: que tots ens hem trobat amb un context molt semblant on coses que ens semblaven "normals" potser no ho són, o no ho haurien de ser.
Què ens pots dir del tema que estrenem, "El riu de l'oblit", que has fet en català?
"El riu de l'oblit" és la primera cançó que componc en català. La veritat és que em venia molt de gust i per alguna raó ara en solitari m'ha sortit amb més facilitat. És una cançó, com totes, que parla de persones que conec, i m'emociona especialment quan la toco o l'escolto.
.gif)
