Sisa, a tocar del cel

Sisa Foto: Juan Miguel Morales

Tardor del 2017: Sisa té 68 anys i és portada de l'Enderrock de novembre. L'entrevista per a la revista la signa el jove filòsof Bernat Dedéu, amb qui conversen sobre pensaments, valors i vida. Una vida intensa que, al disc, Sisa la repensa 48 anys després d'"aquell noi que amb vint anys va gravar el seu primer disc i que tenia uns somnis, unes aspiracions, uns ideals...". D'aquesta manera, a través de les 19 noves cançons (on hi ha vals, rock'n'roll, bolero, folk, psicodèlia, poesia i inevitablement cançó d'autor) diu "he pretès explicar-me a mi mateix i una mica també explicar la meva generació".



S'hi configura un 'nosaltres', els 'malalts del cel', aquells que tenen inclinació a les "fantasies èpiques, il·luminismes, fonamentalismes, dogmatismes, redemptorismes...". És un disc que viu "en la utopia", parla de "la condició humana" i assegura, com en la cançó "Duchamp", que ja estava gravada amb Melodrama, que "l'art és la mirada i ha de ser una aspiració de l'existència, no una producció d'objectes per admirar ni una indústria comercial com la que ha acabat sent".

A Sisa li agradaria que "la vida es regís per una mirada artística". Tot i que això no és així i tot se li ha fet efímer, el cantautor galàctic assegura d'aquest disc: "És el que m'ha fet sentir millor de la meva carrera i de tota la meva vida artística, perquè ho he controlat tot, dirigit tot i produït tot (...). He deixat fluir les cançons de la mateixa manera que es medita, és a dir, parant la voluntat, deixant la ment en blanc i provocant que surti tot el que surti, bo o dolent, intentar canalitzar-ho sense traves".

Les cançons de Malalts del cel les va començar a escriure fa cinc anys amb l'objectiu de fer el disc que volia, deixant sortir el material lliurement i envoltat d'amics, alguns dels quals, com Roger Mas o David Carabén, el tenen com a referent: "Si hi ha gent bona que et segueix és que no has anat tan errat per la vida, si més no en el camí musical".